Tota persona reparteix el seu temps entre l’espai privat, l’espai públic i l’espai domèstic.
En primer lloc, es definirà l’espai privat com el temps singular, el propi, el del culte a la individualitat. En el cas de les dones, es tendeix a confondre aquest espai amb el domèstic, furtant així aquest espai per a elles mateixes. En segon lloc, s’identifica l’espai públic amb l’àmbit productiu o de “l’activitat”. És el lloc de la participació en la societat i del reconeixement. En aquest espai, tradicionalment, s’han col·locat els homes. Finalment, l’espai domèstic es relaciona amb la “inactivitat”, on té lloc la cura de la llar, la criança, els afectes i la cura de les persones depenents. En aquest espai s’han col·locat, tradicionalment, les dones.
Els temps canvien i les persones evolucionem però sempre queden assignatures pendents. La gran assignatura pendent de les dones és la conquesta de l’espai privat. Les dones ja no són invisibles. Són molt visibles, especialment en els espais públic i domèstic. El que no s’ha d’oblidar és que el públic és l’eina per arribar a produir veritables canvis en la vida de les dones. Tots els canvis en l’espai públic i privat de les dones s’han produït paral·lelament. Sense progressos en el privat no s’haurien produït canvis en el públic, i al revés. Quan les dones aconsegueixin la conquesta de l’espai
