La ideologia patriarcal del règim franquista considerava delictius l’ús d’anticonceptius, l’adulteri i l’avortament. Durant la Transició, amplis sectors de la societat van reclamar reiteradament la recuperació dels drets sexuals i reproductius. La presència al carrer d’eslògans com “Dret al propi cos” i “Avortament lliure i gratuït” van plasmar encertadament aquestes reivindicacions.
El 1985 es va promulgar la Llei sobre interrupció de l’embaràs vigent fins ara, que només despenalitzava parcialment l’avortament. Vint-i-cinc anys després, s’ha aprovat la nova Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs amb la qual l’avortament deixa de ser un delicte. Per primera vegada, la llei permet, a aquelles dones que ho vulguin, interrompre l’embaràs durant les primeres catorze setmanes de gestació, sense presentar cap justificació i a càrrec de la Sanitat pública.
La llei, però, està pendent d’un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular i el Govern de Navarra. Hem d’esperar que aquesta vegada el Tribunal Constitucional no dictaminarà contra una llei que avala un dret fonamental. Seria un gravíssim error.
Sara Reñé
