Avui és la meva segona trobada amb aquestes dones comunicadores. Són a Gràcia, però amb l’Internet poden estar arreu del món. I jo, amb elles. Es genial això de l’Internet. Bé, com dic, aquest d’avui és el meu segon article o intent de que ho sigui.
Parlava l’altre dia de lo feliç que em sento de poder dir que sóc AVIA ara, als meus 70 anys!. I de que tinc encara prou força i salut per exercir “l’ofici d’àvia-cangur” dels meus dos nets quan els cal als seus pares, cosa que fa que encara em senti forta i útil per a la meva família. I espero que així sigui per molts anys encara.
Aquesta és una activitat més a afegir en el meu “currículum vitae” que, si bé no em servirà perquè el Govern m’incrementi la mísera pensió que ara cobro, sí que serà super-útil i satisfactòria per al meu “ego” com a ésser humà , gènere dona . Com ja imagineu, sóc filla-esposa-mare-àvia, cuidadora sempre del benestar de tots els meus, segons el meu modest saber; treballadora per compte dels altres que, encara que a canvi d’un sou, mai han aplaudit la feina ben feta que he fet; amiga dels meus amics, consumidora de llibres i altres galindaines de la societat de consum en la que m’he desenvelopat i … no poso res més…, seria una llista massa llarga.
Deixo que cadascú faci també el seu C.V. I si m’el vol fer arribar, serà una alegria per a mi la confiança que em demostrarà. I si algú vol plorar sobre l’espatlla, com es diu, ofereixo la meva “virtual”.
Fins un altre,
mariarosa garcia
Fa temps que he arribat a una conclusió, sobretot les dones som múltiples, m’explicaré.
Som persones, som treballadores, som mares, iaias, ….cadescuna pot afegir altres categories.
Som persones, com tal, actuem i reaccionem. Com treballadores, mares i altres, segurament hi ha petits canvis de comportament que ens poden enriquir peró també, segons les fites que tinguem a la vida poden derivar en comportaments anti-socials