Una ta
rda de pluja….no era per sortir de casa…. De sobte, em vaig treure la mandra de sobre i em vaig dirigir a la reunió de comunicadores…el terra relliscava, el plujim no parava, humitat i cares mal humorades…Per fi vaig endivinar la silueta de la Biblioteca…. En pujar amb l’ascensor, vaig sentir una calor important i em van passar els tremolors i el mal rotllo… Vam treballar amb les companyes amb l’ajut de la nostra jefa, la Sara, i no em vaig penedir d’haver sortit de casa a tant a contrapel.
Lluïsa
