Vull fer esment d’una pregunta que em faig sovint… On són les petites botigues de Gràcia ? Les botiguetes de vetes i fils les bodegues que ens servien el vi? Botigues amb l’olor a ranci, entranyables….
Avui mateix, si més no, passejant pels carrers he observat que encara es podia veure alguna però amb les portes tancades, grans porticons de fusta, meravellosos, que ja no fan servei…Poca gent, exceptuant les vies principals del barri. Fa fredor veure edificis antics amb les botigues als baixos de les magnífiques finques i balcons de ferro forjat..amb portes “modernes” de vidre i alumini, les botiguetes d’abans substituïdes per vidre, alumini i mal gust. No dubto que el gènere potser es veu més i també, al ser més lluminoses, capten més gent i generen més guanys però que trist…S’ha de captar l’atenció del ciutadà/ciutadana. S’han d’adaptar els comerços als nous temps, però a quin preu? Perdent tota la identitat que les feia tan especials, tan nostres, tan del barri… Evidentment els temps han canviat, tenim altres prioritats, altres valors..Per tant, el nostre consum ha canviat des de temps pretèrits.
Aquests dies, he indagat una miqueta sobre els comerços més antics i més propers de casa meva i alguns d’ells han confessat que estaven aguantant i no sabien ben bé perquè..que acabarien tancant ja que no gaudeixen de cap ajut financer ni de cap altre tipus. Hi ha mala maror, es queixen…Potser es salven comptades botigues amb molta visió de futur, que saben comprar i oferir però la immensa majoria ho passa molt malament.
És evident el desencant, la por, la manca de mitjans,.. Tot això és palpa en el dia a dia, està aquí entre nosaltres i crec que es tracta d ‘un tema prou important perquè les autoritats s’ho prenguin seriosament i ajudin de manera efectiva a aquests comerços que volen, treballen i dediquen la seva vida i les seves il·lusions en tirar endavant.
Maria Lluïsa Pena Bernad
On són les petites botigues de Gràcia?
Buena pregunta,
donde caben otras muchas a su lado:
¿dónde la artesanía tradicional, el ambiente de barrio, las plazas para el saludo y la charla…?
Todo pasa, y si no hay un guardián de la tradición y del escenario todo se va trasformando, y a veces sin el marco de GRACIA que le corresponde y distingue.
Buen escrito, María Lluïsa.