Consol Lacida
El meu barri, l’ Esquerra de l´Eixample, és un conjunt d’arquitectura original, amb les seves façanes i les seves illes d’interiors ajardinats, els carrers amples amb voreres grandioses plenes d’arbres, tal i com la ideà l’arquitecte Ildefons Cerdà per realitzar el seu somni de ciutat cosmopolita.
Fou un barri que es va ploblar de gent jove el segle passat. Persones amb un poder adquisitiu que no estava gens malament, ja que hi havia força gent amb professions liberals,que tenien servei i cotxe. Un barri, diguem, alegre i benestant. Però el temps passa per a tothom i també passa per al meu barri. Aquelles famílies joves van anar envellint, fins a ser avis i àvies que vivien de petites rendes, que cada vegada eren menys rendibles.
Aquests carrers estaven plens de botiguetes, de petits comerços que venien els seus productes al costat dels dos mercats, el de Sant Antoni i el del Ninot. Les botiguetes van anar tancant, perquè el calaix s’anava fent minso, cada vegada més i més i també van arribar les jubilacions del botiguers. Es van salvar, una miqueta, els mercats pel fet de ser més barats i que la seva gent passava més de puntetes, no eren tan conegudes les seves vides. Passejar pels amples carrers feia una mica de pena, ja que tot es va tornar gris i trist, la crisi havia arribat al meu barri. No solament es van tancar les botiguetes sinó que es van vendre els pisos i bastants persones grans van haver de marxar a d’altres indrets.
Va ser un temps trist, però, de sobte, tot va tornar a canviar. Van comprar pisos gent jove i les botigues ja no eran botiguetes, sinó uns espais super moderns. Tot s’emplenà de restaurants, cafeteries, grans hotels. S’instal.laren teatres d’avantguarda, que convivien amb el cine Méliès de tota la vida. El Méliès no va tancar, encara és viu i ple d’espectadors, és un cinema vellet però emblemàtic per al meu barri.
Bona part dels nous inquilins són del col.lectiu gai. Gent alegre, de bon viure, de gastar-se els euros en capricis. També es parada de persones gais estrangeres, ja que troben de tot i més a l’Esquerra de l’Eixample, infinitat de botigues de roba i moltes botigues especialitzades en articles del seu interés i dissenyades amb un gust exquisit. A més, estan renovant els mercats i s’està fent un barri on conviu el Modernisme del segle XX amb el modern del segle XXI. És una barreja divertida.
Suposo que també passarà pel meu barri la crisis que estem patint ara, a tot el món (quina penetaaaa!). Però crec que si pensem una mica amb el cap en comptes de amb els peus, podrem, de mica en mica, redreçar la nostra vida. Intentem pensar una mica com es pensava al s.XX i no estirem més el braç que la màniga, veritat????
Consol Lacida.
