Sara Reñé
Assisteixo astorada i cada vegada més preocupada a les retallades indiscriminades que està duent a terme l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya, i molt especialment, a aquelles que afecten la Sanitat pública.
He guardat alguns diaris i rellegeixo algunes de les mesures que poden entrar en vigor en breu: tancament d’unitat s d’ urgències, reducció de metges de guàrdia, supressió de nombre del llits, no contractació d’infermeres, disminució de plantes obertes, increment de la demora d’algunes operacions, suspensió temporal de quiròfans,.. Se’m fa difícil de creure i d’entendre.
Es cert. Ja sabem que el dèficit ha de disminuir i que el Govern està pressionat per fer-ho. Però, certament, també sabem que és possible estalviar i reduir el dèficit més lentament i, sobretot, reduir-lo prioritzant on i com s’han de fer les tisorades. Intentant no desmuntar els pilars de l’Estat del Benestar, sanitat, educació i serveis socials, a favor de les empreses privades. Les nombroses mobilitzacions a favor d’uns serveis públics de qualitat i les diverses propostes que s’han posat sobre la taula des de diferents àmbits socials fa palès que és possible un altre pla d’ajust en la Sanitat pública.
La Xarxa de dones per a la Salut, per exemple, ha dirigit una carta oberta al conseller Boi Ruiz. en què fa notar que les retallades que es plantegen afectaran les dones de tres maneres: “com usuàries, com a treballadores, ja que una gran part del personal sanitari actual són dones, i com curadores, ja que la tasca de cura encara recau bàsicament sobre elles” i proposen un nou pla d’optimització dels recursos sanitaris.
Des de la Xarxa, s’assenyala, com ja han fet molts altres col·lectius, la conveniència de començar a retallar les despeses de l’administració sanitària i la factura farmacològica però es defensa també la disminució d’una medicalització excessiva tot retirant programes i pràctiques no eficients i innecessàries com la vacuna contra el virus del papil·loma humà o bé el número de cesàries. També es proposa augmentar les pràctiques preventives, entre les quals l’increment de psicòlegs als CAPS i l’aplicació de Protocol per a l’Abordatge de la violència masclista en l’Àmbit de la Salut.
Estem convençudes que es poden plantejar aquestes i moltes altres mesures per racionalitzar els recursos existents abans de portar a terme la draconiana reducció de la despesa que s’intenta dur a terme en els principals Centres hospitalaris de Catalunya.
