ESTHER PALACIOS TEJEL
Llicenciada en Psicologia per la UB i en Musicologia per la UAB, inicia els estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona i decanta la seva formació preferentment pel cant i la direcció de cor. També compta amb estudis elementals de guitarra i cant. amb Montse Solà. Ha estudiat direcció amb Poire Vallvé, Alfred Cañamero, Mireia Barrera, Josep Vila, Xavier Sans i Emilio de la Linde, als cursos de la FCEC i a Mallorca amb Karl Hogset. Actualment, dirigeix el Cor d’Antics Cantaires de l’Orfeó Gracienc, el cor de pares de l’escola Claret, Veus Clares fa 7 anys i, des de fa més de 15 anys, diferents grups de Coloraines i la coral infantil de l’Orfeó Gracienc. Ha cantat al cor de cambra Fòrum Vocal i a l’Orfeó Gracienc. Professora de música a Secundària a l’escola Sadako des de fa 15 anys. Actualment amplia la seva formació amb estudis de magisteri a distància a la Universitat de la Rioja.
Hola Esther, en primer lloc, gràcies per dedicar-nos una estoneta. Ens agradaria que ens parlessis de la teva vida, d’algunes vivències importants per a tu i sobretot de la teva professió i vocació musical.
1.- Quins records tens de la teva infantesa i quina va ser la teva primera escola?
De la infantesa primera tinc pocs records. Vaig néixer al Poble Sec però vaig venir a viure a Gràcia quan tenia 3 anys, i encara no m’he mogut. Diuen que era menuda i eixerida, i els records més antics els tinc gràcies a fotografies.
2.- Quan et vas començar a adonar de la teva vocació musical?
Sembla que ja de petita tenia una veu bonica i que refilava bé. La meva família prové tota de l’Aragó, d’un poble petit de Saragossa que es diu Cinco Olivas. Em deien que la meva veu i la gràcia d’entonar em venia dels Palacios, i, en especial, de la meva àvia paterna, Adelaida. Ella i la seva germana eren dues de les que entonaven els càntics a l’església. Quan venien els missioners, eren les primeres en anar per aprendre noves peces per tal d’ampliar el seu repertori. El meu pare de jove tocava el llaüt.
La vena artística es va anar configurant al llarg dels anys. Estudis de solfeig i de dansa a l’Orfeó Gracienc a partir del 9 anys, guitarra, cant coral i posteriors estudis de cant, grau mig… que vaig abandonar per la poca vinculació amb la formació i la feina en el camp de la psicologia.
3.- Veiem en el teu currículum que no has perdut precisament el temps… Estudis de cant i direcció de cor al Conservatori Municipal de Barcelona, dues llicenciatures, Psicologia a la UB i Musicologia a la UAB. Has tingut magnífics mestres i per, diem, rematar-ho, i a més, estàs cursant estudis de Magisteri, amb bones qualificacions. De tot aquest bagatge cultural destacaries alguns del teus estudis? Quins han estat els més importants o especials per a tu..
La veritat és que tots van entrelligats. La psicologia m’apassionava però arribar a les persones a través del cant, i a través de la veu i de la tècnica del gest ha anat tenint molta més força. Vaig veure aviat que allò que havia mantingut com un hobbi havia esdevingut més professional i vaig iniciar estudis de direcció coral. El món de la música aplicada als altres, la direcció coral i no el propi instrument com el cant o la guitarra va anar agafant més força i protagonisme i em va portar a experiències més gratificants.
4.- En l’ actualitat, ets la directora dels cors Coloraines, Antics Cantaires, Veus clares. Així mateix, ets professora de Secundària a l’escola SADAKO i, quan l’ocasió ho requereix, actues com a sotsdirectora del cor de l’Orfeó Gracienc. A més de cantaire i solista,…..ets mare de dos fills i esperes un altre. COM T’HO FAS? Explica’ns la teva fórmula màgica….
La fórmula màgica deu ser el meu esperit inquiet. Prous disgustos he tingut donat el meu esperit perfeccionista, en veure que no arribava a tot allò que m’agradava. Actualment he deixat la direcció coral dels més petits, Coloraines vinculada al SCIC, tot i que encara porto la coral de l’escola i així no perdo el contacte amb els petits. La decisió em va costar bastant després de 18 anys. Ara porto a la Martina a Coloraines i he donat el relleu protagonista als fills. En Pol de 7 anys toca l’acordió i fer el seu seguiment també comporta dedicació. Com a cantaire vaig fent cosetes, dono algunes classes de cant, intento mantenir una qualitat de veu acceptable per tal de poder donar exemple als meus cantaires.
L’antídot contra el cansament… està en la recompensa dels assajos ben fets, la gratificació de veure a la gent contenta i feliç després de cantar. Sí que és veritat que en els previs… l’estudi de les peces, els concerts en dies festius, deixar la família algunes nits o tardes… sobretot després del cansament de la feina a escola amb els adolescents… val a dir que m’ha costat algunes llàgrimes.
5.- Explica’ns, si ho creus adient, algunes experiències professionals que, al llarg de la teva vida, hagin estat satisfactòries per a tu.
Les experiències que cito són una mica dispars però crec que poden donar una idea de la seva satisfacció.
. Una de les experiències gratificants que s’ha anat repetint all llarg del temps és que la feina m’ha vingut a buscar a mi més que jo a ella. Vaig enviar alguns currículums en acabar psicologia… però els diferents llocs on he acabat treballant han estat perquè algú ha cregut en les meves possibilitats més que jo mateixa, i han vingut a trucar a la meva porta.
. Cantar de solista té un regust atractiu però no sempre m’hi he sentit còmoda. Passes estones de molts nervis tot i que amb el temps he anat guanyant en seguretat. Sovint aquesta feia ha anat vinculada a finals satisfactoris.
. L’agraïment d’alguns alumnes de Secundària quan se senten satisfets de la feina feta no té preu. Aquests són moments fugissers ja que els adolescents acostumen a ser poc agraïts i quan algú comunica que li ha agradat una classe o allò que has comentat o com has tractat a aquella persona…
. De vegades, cada preparació d’un concert sembla una lluita titànica. Pensar nou repertori, sorprendre el públic, transmetre i superar-se… arribar a crear vincles musico-emocionals… Quan aquets vincles es creen entre la majoria dels cantaires d’un grup, el director i el públic… resulta una experiència màgica.
. Una experiència molt gratificant és la de descobrir que amb la pròpia veu arribes al cor i el sentiment de les persones, que els toques la fibra sensible. Sovint no ets conscient però quan reps agraïments dels que t’envolten, quan et comenten el molt que s’han emocionat o agraeixen la tendresa… això no té preu. És un moment aparentment fugisser però que va deixant petja.
6.- Ara et parlaré com a membre del cor d’Antics Cantaires del qual tinc la sort de formar part…Saps com guiar-nos; a vegades i degut que ens agrada xerrar massa ens “fas formar” amb un lleuger toc, amanit amb una mica d’humor, ens transmets bon gust per cantar i tots / totes hi posem voluntat i il·lusió. Tot això tenint en compte que, de vegades, se’t nota una mica cansada… Vull fer esment d’un escrit que ens vas dedicar el 28 de desembre de 2010 i dono fe que no es tracta de cap innocentada. Ens donaves les gràcies…Jo em pregunto…de què? Nosaltres te les donem a tu per ser com ets… en destaco només el final “On són els àngels? Els àngels sou vosaltres”.
Gràcies per la vostra immensa bondat. Sens dubte, “heu guanyat les vostres ales”.
Gràcies un cop més, Esther
Maria Lluïsa Pena i Bernad
