Consol Lacida
Avui que és el dia del meu quaranta-novè aniversari de casament, sóc davant el meu ordinador perquè les muses m’inspirin, ja que em sento una mica melancòlica. Aleshores miro l’ordinador i penso: fa quaranta nou anys com hagués expressat aquest aniversari? Segurament amb un paper blanc i un boli. I me n’ adono que al passar aquests quaranta nou anys estic davant d’un món completament canviat degut a les noves tecnologies i al seu consum.
Si ara perdéssim les noves tecnologies, a molta gent li costaria adaptar-se a comunicar-se com abans, degut a que és molt mes còmode utilitzar els aparells que tenim avui dia a l’abast, però amb una mica d’esforç i pràctica tornaríem al mètode d’anys enrere.
Dia a dia, fem servir les noves tecnologies i les utilitzem a través de mitjans com l’ordinador i a través d’ell accedim a el correu electrònic , a les xarxes socials com el Facebook i el Twitter o el cercador de Google. També ens comuniquem a través del mòbil i del més recent aparell sortit al mercat que ens permet accedir fàcilment a Internet i a tota de mena de programes, és l’ Smart Phone. Avui en dia, tots els aparells els portem arrossegant tot el dia a sobre ¡Quin estrès Déu meu! A on hem arribat? I on arribarem, en aquest món tant accelerat en el qual estem vivint? I sobretot, perquè ens interessen tant les noves tecnologies?
Des de el meu punt de vista, crec que ens interessen per igual a tots, per una banda a la gent jove perquè es una manera de passar el temps i de comunicar-se molt pràctic entre ells i d’altra banda, també és un sistema molt interessant per a la gent gran per implicar-los en el món actual, el qual ,els aporta més qualitat de vida ja que estan en constant comunicació i recuperen coneixements perduts el qual els fa sentir a un nivell bastant en línia amb la manera de viure dels seus néts.
Avui dia sentim la necessitat de consumir i, per tant, de convertir-nos en consumidors abusius de les tecnologies, no pel fet que siguin necessàries,sinó perquè ens aporten satisfacció dins d’aquest món capitalista. Molta gent però no té la possibilitat de tenir accés a aquestes noves eines de comunicació perquè no té uns mitjans de vida que li permetin poder accedir-hi, però estic segura que si poguessin en tindrien. En conseqüència, durant aquests últims anys, els Districtes de la ciutat han facilitat que molta gent pugui comunicar-se a gratuïtament a través de les biblioteques i els Centres cívics on també s’imparteixen tota classe de cursos per aprendre a utilitzar l’ordinador, aprendre a escriure i a més a més tens l’oportunitat de conèixer i establir una amistat.
No sé si les muses m’han inspirat sobre fer aquesta reflexió del consum i les noves tecnologies però sí m’han fet passar una bona estona sense sentir-me tant melancòlica, ja que el tema dóna per molt , és com d’un altre planeta.