La Revolta de les Places

Sara Reñé

En el meu primer Ull de dona del 2011, quan encara no s’havia traduït al castellà i al català, vaig fer referència al llibre de Stephane Hessel Indignez-vous i al fenomen social que havia provocat a França amb la seva crida a la indignació política. En aquell article em preguntava: Pot ser, l’èxit de Hessel un indici que alguna cosa es belluga? 

Poc m’imaginava, en aquell moment, el ressò que tindria al nostre país els llibre de Hessel i el lideratge que tindria, juntament amb altres autors com José Luís Sampedro, en el moviment de protesta que s’ha anat gestant. Tampoc llavors, abans de les revoltes dels països àrabs, es podia preveure el paper clau que les noves tecnologies i les xarxes socials podien tenir per a l’organització de moviments ciutadans com el que està tenint lloc a les places de les nostres ciutats.

En una situació de crisi com l’actual, després de l’ aparent actitud d’ indiferència de la societat civil durant els últims temps, aquest inesperat moviment de protesta crítica, compromesa i pacífica és esperançador. Sobretot perquè, tot i la seva heterogeneïtat i diversitat, i més enllà de la indignació i el descontentament, planteja algunes propostes clares i sòlides tant a nivell conjuntural com estructural. Els “indignats” critiquen les polítiques d’ajustament i les retallades socials, les respostes no  eficients que els governs han donat a la crisi, la manca de regulació dels mercats i del sistema financer, l’obediència als organismes econòmics internacionals… Però més enllà d’aquestes crítiques que ja s’havien portat al carrer en altres manifestacions, els “indignats” tenen l’ encert de  posar en primer terme un tema cabdal: la millora dels mecanismes de funcionament de les nostra democràcia parlamentària.

 Tan de bo el moviment no sigui només testimonial i anecdòtic i esdevingui un punt de partida cap a noves pràxis polítiques d’aprofundiment de la democràcia. El recorregut és llarg i difícil però possible. Per una banda, és primordial portar a la pràctica algunes de les propostes de regeneració de la vida política que plantegen alguns grups presents en les acampades: la reforma de la llei electoral, la transparència del funcionament i finançament de partits.. de l’altra, és bàsic aprofitar tots aquells espais de participació ja existents, donar protagonisme a les entitats,  xarxes i moviments comunitaris i crear estratègies de participació  eficients. Inventar  noves formes d’acció política i  nous canals de discussió i interlocució que vagin més enllà del sistema partitocràtic que ara tenim.

 Sí, sembla que alguna cosa es belluga. Però, ens fem ara una altra pregunta: la revolta de les places es traduirà en accions i mesures efectives de regeneració i canvi de la vida política? Ho esperem. Eixamplar i profunditzar els mecanismes democràtics i anar conformant una veritable DEMOCRACIA REAL,social, política i econòmica, amb espais múltiples i diversos de representació ciutadana és cada vegada una qüestió més necessària i inajornable                          

Sara Reñé