Conxa García. 
La Responsable de Polítiques per a la Igualtatdels Serveis Públics dela UGTde Catalunya, des de l’any 2003, l’Anna Meregalli va ser entrevistada pel programa Ones de Dones de Ràdio Gràcia i es van tractar temes com els Plans d’Igualtat a les empreses, l’assetjament, la igualtat d’oportunitats, la situació de les treballadores domèstiques i la importància de l’educació en la igualtat.
“L’any 2000 es creà la figura dels Agents Sindicals per a la Igualtat i la legislació ha estat generosa per poder treballar la igualtat a les empreses” ens diu Meregalli. S’ha anat avançant en la igualtat d’oportunitats i l’equitat en els sous a través dels Plans d’Igualtat a les empreses, però molt lentament. “En aquest moment la crisi s’ho menja tot i els temes lligats amb la conciliació laboral i familiar estan caient. La corresponsabilitat en les feines domèstiques no és real. S’ha d’avançar en això i en la planificació i organització dela Llei”.
La realitat és que “en l’agenda de prioritats d’empreses i administració esta caient tots aquest temes d’Igualtat, tot i que tenim una Llei que obliga a dur aquests plans a terme”. “La Inspeccióde treball ha posat alguna sanció, però de fet es basen en donar més temps a l’empresa per fer-ho i aquesta acaba fent-t’ho de qualsevol manera, troben la manera de justificar-ho, contracten gabinets que els ho arreglen de manera que cobrieixin l’expedient”.
Quant a un possible canvi dels horaris laborals, el veu complicat “faria falta un gran pacte per refer-ho tot i harmonitzar-ho tot.
L’assetjament sexual a la feina o temes com el mobing, “són temes molt seriosos, perquè són difícils de demostrar i incapaciten la persona que els ha patit per continuar la seva feina diària. En aquests casos hi ha establerts uns protocols que l’empresa ha de posar en marxa quan es dóna el cas. Pots denunciar l’empresa si no t’empara. Una empresa gran pot traslladar la treballadora assetjada a un altre departament, per exemple. Ara bé, a Catalunya hi ha moltes petites empreses i, en aquest tipus d’entorn, les empreses ho arreglen per la porta del darrere i la persona assetjada sempre surt perdent. Per recolzar les persones que pateixen violències de gènere s’han desplegat mesures judicials, laborals, sanitàries, però han de trobar el nostre coixí”.
S’ha avançat una mica en el tema de les treballadores domèstiques. Són set-centes mil persones les donades d’alta en aquest sector, de les quals 230.000 cobren en negre. “A partir del 2012 passaran a formar part dela Seguretat Sociali tindran dret a la jubilació i a la incapacitat laboral, però no així a la prestació d’atur ni a la indemnització per acomiadament”.
L’Anna Meregalli ens informa que “a l’escola primària el 90% del personal són dones, el 80% en sanitat i, una cosa que no se sap gaire és que el 70% de les persones que treballen en l’administració pública també són dones. Per això són importants els Plans d’Igualtat perquè hi hagi un canvi en aquestes xifres i es visualitzi aquest canvi”.
Però perquè hi hagi un canvi en què dones i homes treballin equitativament en tots els sectors l’educació en igualtat és imprescindible, però “segueixen havent problemes a nivell d’ensenyament ja que continua sense haver cap persona que vetlli per la igualtat a les escoles i instituts. Ila Coeducacióa les escoles és bàsica per a la prevenció de la violencia de gènere. Els nens i nenes i els/les adolescents han d’entendre que la violència no té res a veure amb l’amor”.
La UGT té una web per educar en la igualtat d’oportunitats i per entendre que tots som diferents, on ofereix materials per treballar a classe: www.educandoenigualdad.com
