Conxa García. El Pla d’Ordenació de les urgències 2008-2012 del Consorci Sanitari de Barcelona, Ens públic de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, considera que els “CUAP, dispositius estratègics de proximitat d’atenció urgent, que funcionen les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, tenen una elevada capacitat resolutiva d’un 94%. “Que presenten una atenció de qualitat, resolutiva i molt propera al ciutadà; que garanteixen una coordinació eficaç amb els serveis d’urgències hospitalaris; que donen un suport molt resolutiu als EAPS”. També considera que hi ha una “complementarietat de l’atenció urgent i ordenació de fluxos capa als hospitals de referència o els hospitals terciaris, tot assumint les urgències de baixa i mitja complexitat”.
Doncs bé, malgrat tot això, es retalla el CUAP Esperança i el de Dos de Maig en una “reordenació dels serveis d’urgències hospitalàries” que deixa a Gràcia en una situació de precarietat assistencial en aquest nivell sanitari.
Segons fons del grup de persones agrupades en la plataforma Salvem Urgències “Des del dissabte passat dia 2 de setembre, han tret el traumatòleg del servei d’urgències de l’Hospital de l’Esperança, d’un dia per l’altre. Volen fer el mateix que van fer amb l’horari nocturn. Es carreguen el traumatòleg que és qui més visites fa i, així, baixen les assistències i justifiquen el tancament del servei. Si l’ICS diu que no es tanquen les urgències, ells fan baixar el número de visites per justificar-ho, i l‘ICS no li queda més remei que tancar. El pitjor de tot, com sempre, és que qui pateix aixó és el pacient que ve a visitar-se i es troba amb un sol metge per a totes les urgències i, a més, que no és traumatòleg, és de medecina general i moltes coses no les pot atendre i s’acaben derivant a d’altres centres. Això ha funcionat amb la nit i ara ho apliquen al dia també, al desembre segurament tancaran el servei definitivament, o el privatitzaran”.
Parlant amb la Marta Ruiz, del Comité d’Empresa Intercentres, ens informa que, “de fet s’està duent a terme el que es va signar en el pacte per dur a terme l’ERE. Es va signar per majoria, excepte les dues persones de CCOO(10 de 12)”. És per això que ara no hi ha possibilitat que els admetin cap impugnació des de Treball.
“Voliem fer dues impugnacions, per una banda demanavem el mapa de posicicions, on es veiés quins llocs de treball eren els afectats, perquè no s’apliqui, com està succeint, de manera punitiva”. No hi ha clàusules de resguard del personal, cosa que vulnera els drets i el conveni i que “permet a la direcció de l’hospital fer allò que vulgui”.
“El que s’està fent és derivar els malalts a d’altres centres i, llavors, com que hi va poca gent a demanar atenció, és considera un servei no necessari i això els justifica el tancament. S’ha donat ordres al SEM perquè traslladi els malalts a Sant Pau”.
A l’Esperança s’han parat els serveis d’intervenció quirúrgica de cataractes i el de pròtesis. Aquests serveis atenien moltíssims casos, però ara no els envien pacients. Què passa, doncs, que en els centres on s’ha derivat la gent hi ha llargues llistes d’espera i que si no generes treball l’ICS té elements per tancar.
L’ERE s’havia d’aplicar des del 8 d’agost fins al mes d’octubre, però es temen que l’allarguin fins a final d’any, ja que “no s’acotava el temps d’estar en l’ERE i llavors pot durar de tres a quinze mesos”. També “es va dir que inclouria 78 persones, tot fent xantatge que si no es signava en despedirien 200”.
És important saber que els comptes d’aquests darrers tres anys 2008-2010 han estat molt bons. “Tot i que es va poder ampliar l’atenció i tenir un bon servei de radioteràpia, el dèficit era de 300.000 euros, calderilla”.
Estan convertint l’Esperança en un hospital virtual on les treballadores i treballadors estan sempre amb l’ànima penjant d’un fil.Tot això genera incertesa al personal i la ciutadania usuària dels serveis que ofereix l’Esperança. No s’ha de tancar aquest centre ni cap altre, no s’ha d’acomiadar o reduir un personal tan necessari. Crec que la major part de la ciutadania no vol ser obligada a afiliar-se a mútues privades. S’ha de demanar transparència en la negociació i que es treballi en la perspectiva del manteniment d’un sistema sanitari públic i de qualitat en lloc de gestionar-lo només amb criteris de rendiment econòmic
Amb aquestes llargues llistes d’espera, inclosos casos de càncer, demostren clarament que no els importa la vida de moltes persones. Jo, cada cop em veig més com un càrrec, una despesa, un dèficit, en lloc d’una persona!
