Consol Lacida. Un matí, al passar per davant del cine Alexandra, una força em portà a comprar una entrada per veure la pel.lícula “El fin es el principio”, relat commovedor del testament de Tiziano Tersoni, famós corresponsal de guerra i gran ideòleg del comunisme.
El film té una música preciosa i unes vistes panoràmiques meravelloses. En resum és tracta d’una joia d’interpretació artística.
Vaig sentir asseguda a la meva butaca com el meu cos s’omplia de pau i d’alegria, ja que la pel.lícula em portà records viscuts fa poc a la meva vida. Passava davant meu tot allò viscut amb el Salvador, un home bo, tranquil, amorós a qui, també com a Tiziano, li diagnosticaren un càncer.
En Salvador, com el protagonista del film, pensava moltíssim, passant a l’entremig estones de por i d’angoixa, però al mateix temps se li accentuà el desig de tancar el cercle de la seva vida tot afrontant la mort, que no volia que fos tràgica sinó confiada i esperançadora. La debilitat del seu cos contrastava amb un creixement del seu esperit i de l’estimació vers nosaltres, la família i l’univers. Va esperar el moment amb calma, sense resistència, ple de pau. Donant-nos un exemple a tots. Cercant el seu Himàlaia, que deia que estava dins d’ell mateix. Volgué deixar-nos per ser-hi sempre present dins del nostre cor.
No vaig poder plorar ni una llàgrima durant la projecció. Contràriament, em sentia alegre i reconfortada pensant en la persona amb qui vaig viure durant més de cinquanta anys. Una persona que mostrà, fins a la seva mort i crec que també per sempre, l’espiritualitat tan meravellosa que desprenia las seva persona.
Sortint a la llum, a la Rambla de Catalunya, vaig donar gràcies a la pel.lícula que vaig veure aquell matí, perquè a través d’ella he entès moltíssimes coses espirituals, de consol i d’esperança. També pau d’esperit per la pena de no tenir el Salvador amb mi.
Em vaig preguntar, tot caminant: sóc feliç? I, sí ho sóc, amb el meu record sempre present dins el cor. Em conforta el fet d’haver-lo tingut al meu costat. Sí, sóc feliç, molt feliç.