Ja hi som un altre cop, com cada any, i sense treva, ha arribat Nadal. L’únic que pot haver canviat és el nostre entorn, tant en la família com en l’àmbit social i professional … per la qual cosa em pregunto: per què ens fan tanta “por” les circumstàncies de vida en què ens trobem immersos? Em refereixo a la tant cansada, esgotada, avorrida i mercantilista crisi, de la què s’han fet innombrables articles, formats comercials, programes de televisió, etc …
Fins i tot el poder financer ha demanat a l’Estat almoina per sanejar la seva economia, i ha utilitzat “la crisi” per obtenir encara més mercat i per tant més beneficis. I nosaltres, com tontos, els ho hem concedit. No hem d’oblidar que als fons dels Bancs i les Caixes hi ha els nostres estalvis, els capitals de les PIMES, cooperatives, associacions, AMPAS … i que d’aquests recursos fan negocis, dels que no en sabem res. Això si, ells saben amb què els utilitzem nosaltres, que curiós!
La cosa està clara, tal com van les coses ni el poder financer ni les grans fortunes se’n sortiran si aquests no han estat transparents i honestos. Si més no, ara ens assabentem i, per tant, podem decidir per poc que sigui què fem amb el nostre treball i la nostra consciència. He de dir que s’ha de ser molt valent per exercir-la.
Com podeu comprovar tot plegat sembla una pel·lícula de Hollywood o un culebrón. Miri per on és miri, tot plegat és un gran garbuix, i el cert és que més val ser realistes, viure la vida tal com és, valorar el que un/una ha fet o fa i que és capaç d’aportar als altres i sobretot, sobretot, aprendre a ser feliç en un mateix.
Recordeu que quan morim no ens endurem res, ni la casa, ni el cotxe, ni les vacances, ni la parella, ni els fills, ni el dinar de Nadal … Per tant el més important és viure i somriure, compartir, estimar des de la puresa del cor i fer allò que ens digui l’ànima.
Amb molt d’amor us desitjo un Bon Nadal per celebrar l’arribada del gran filòsof Jesús, que parlant poc i fent molt, ensenyà fa uns 2011 anys la puresa de la vida.
