Conxa García. El 10 de Gener jo no vaig agafar el transport públic, per manifestar el meu rebuig a la pujada de les seves tarifes i per l’afavoriment del cotxe privat abaixant-los impostos, cosa que demostra clarament una opció a favor d’un model de ciutat plena de cotxes, fum i soroll. El meu model de ciutat és el que que facilita un transport públic de qualitat i a un preu raonable, perquè la ciutadania pugui desplaçar-se als seus llocs de treball, a comprar, a veure els familiars i amics. Tot sense contaminar més la ciutat pel que fa al nivell acústic i a l’aire sa i respirable.
La Vaga d’Usuaris del Transport Públic la va convocar la iniciativa ciutadana TMB51, amb el suport de diverses assemblees i comissions del 15M, amb motiu de l’abusiva pujada de bitllets i targes. La vaga TMB51 sorgeix d’un grup de ciutadanes i ciutadans que s’han organitzat per a fer d’aquesta idea una realitat. Més informació a http://tmb51.wordpress.com/espurna-tmb5/
També facilitaven orientacions per com suplir aquest dia els transports públics per altre tipus de desplaçaments: caminant (que va bé per a la salut), bicicleta… si el desplaçament és curt o, si és llarg, compartint el vehicle entre diverses persones. També donaven informació de serveis com compartir.org , o viajamosjuntos.com, on coordinen desplaçaments i compartint despeses.
Cada cop hi ha més persones a l’atur; d’altres a les quals li rebaixen els sous o els el congelen i pugen els preus en general i les retencions de l’IRPF que afecta al teu sou directament; es retiren ajudes i subvencions a les famílies i a les persones amb problemes. I, a més, et pugen el transport públic que necessites diàriament per anar a treballar, a cercar feina, per anar a formar-te…
Per les notícies he sabut que la vaga no ha estat seguida per gaires persones. Jo em vaig assabentar el mateix dia. Però crec que aquesta iniciativa és adient en l’actual situació i potser caldrà repetir-la, amb més temps, i amb la participació de moltes entitats i organitzacions de la societat civil, per aconseguir que sigui multitudinària. Cal un model de ciutat sostenible i amable i cal que el cinturó se l’estrenyin uns altres, perquè molta gent ja no pot ni respirar.
