Aquesta setmana passaren pel programa Ones de Dones de Ràdio Gràcia (107.7 FM), la Maria Molina, la Rosario Cunillera i la Lola Delgado que pertanyen al grup de “Iaioflautas” de Barcelona, que va posar en marxa aquesta iniciativa de rebel.lió civil, arrel que el jovent muntés el 15-M. El seu objectiu: fer accions directes i pacífiques de denúncia de les injustícies socials que s’estan cometent impunement.
Posteriorment, han sorgit molts més grups de “Iaioflautes”. El primer va ser el de l’Hospitalet. Ara n’hi ha a Montcada, Sant Andreu, Sabadell, Mataró, Mollet. I han rebut notícies que se’n volen crear de nous a Girona i a Premià. Cadascun dels grups és independent dels altres.
El funcionament dels “Iaioflates”, ara que són un grup bastant nombrós, és a través d’una assemblea mensual. Després un grup petit és el que decideix quan i on realitzar la següent acció. Es queda en un lloc però fins al mateix moment no es comunica on s’hi va “no sigui que tinguéssim comitè de recepció”, diu la Maria. I la Rosario explica que “ho fem, com quan érem joves, d’una forma clandestina. Nosaltres ja no estem per córrer”.
Fins ara han fet accions ocupant els vestíbuls de la seu del Banc de Santander; les oficines de l’agència de qualificació Fitch; la Federació de Mútues de Catalunya; l’autobús 47; la CAM (Caja de Ahorros del Mediterraneo); i la setmana passada, el Foment de Treball de Catalunya. El grup de l’Hospitalet, fa tres mesos que han ocupat un ambulatori tancat a Bellvitge.
La Maria Molina diu que cal “que es noti que estem aquí i que no estem d’acord amb el que està passant. La societat ha de canviar per aconseguir un món millor”. Continua dient la Lola Delgado que “Moltes de nosaltres ja havíem lluitat quan érem joves, als nostres barris i s’havien aconseguit moltes coses. Però les persones que s’han anat afegint darrerament moltes és la primera vegada que fan accions d’aquest tipus, però és que hi ha àvies i avis molt indignats”.
Un exemple de les accions que fan és la que van organitzar per denunciar l’apujada de preus de l’autobús, la retirada d’algunes línies i els problemes dels treballadors de TMB. Ho expliquen totes tres alhora: “vam quedar a la Plaça de Catalunya i vam anar a la parada del 47, al final érem seixanta persones. Vam pujar a l’autobús i vam pagar religiosament el bitllet. Vam parlar amb el conductor i vam empaperar tot l’autobús amb cartells amb les nostres reivindicacions. L’autobús era una festa! Donàvem fulls informatius a les persones que hi pujaven, a la gent que hi havia a les parades. Amb un megàfon es donaven també les explicacions sobre l’acció que s’estava duent a terme. Es va escollir l’autobús 47, perquè als anys seixanta ja, un conductor, el Vital, va demostrar que es podia pujar fins a dalt de tot de Nou Barris, i es va fer en el seu honor..
“No hem descobert res d’especial, fem el que ja havíem fet de joves, amb la mateixa idea. Ara també fem el que hem de fer. Tenim filles, fills, nétes… I molts joves han de pagar la hipoteca, tenen fills i volen que tinguin qualitat de vida”
“Només fa trenta-cinc anys que vam poder aixecar el coll i ara ens el volen tallar… només fa deu anys que va començar a posar-se en marxa l’estat del benestar i ja ens l’estan desfent. No podem quedar-nos de braços plegats. Volem deixar-los un món millor a les nostres filles i fills”.
Més informació: http://www.iaioflautas.org
