Conxa Garcia. Estic farta de la cançoneta de l’envàs i que em diguin que és responsabilitat nostra fer-ne cas i fer-ho bé. Ja ho fem bé! El que passa és que hem de fer-ho la ciutadania, però les empreses i l’administració també, perquè la finalitat és millorar el medi ambient i una bona gestió dels residus. Doncs no, sembla que l’únic que els preocupa són els residus d’envasos domèstics i no la resta d’objectes o materials plàstics o metàl.lics que s’han de llençar i, ni molt menys, per què ens arriben a casa, com i qui els genera. Estic ja farta de l’anunci i, a més en la meva línia de desobediència civil, no penso fer el que diu. Ja reciclo el plàstic, el vidre, el paper i la brossa orgànica, per sentit ecològic. Si es tracta d’un material plàstic o metàl·lic ha d’anar al recipient groc, i prou.
També ens estan dient que no podem llençar la brossa orgànica dins d’una bossa de plàstic, sinó amb unes bosses especials. Aquestes bosses no les trobes a qualsevol botiga i, a més, representa que has de comprar dues classes de bossa. És a dir més despesa familiar, ara amb la que cau! A més posar-la en una bossa de plàstic és reutilitzar-la i no costa gaire quan el camió arriba a lloc, buidar-les i reciclar-les.
Contra més materials es reciclin, més reduirem l’impacte ambiental dels abocadors i les incineradores. Que volen que els fem nosaltres tota la feina? Llegíem a la premsa que “la recollida selectiva dels envasos està basada en el fet que els envasadors es fan càrrec d’una part del cost econòmic de la gestió dels seus residus. Per a fer-ho, cada envàs que es posa en el mercat paga un import (menys d’un cèntim per envàs de mitjana) per contribuir al cost de la recollida, transport i reciclatge dels envasos recollits selectivament i al cost de les campanyes informatives”. Ara s’han gastat una bona pasta en aquest anunci que trobem fins a la sopa!
Llegim que “l’administració pública està actuant com a subcontractada pels envasadors per recollir els residus que ells produeixen i com a tal és compensada econòmicament. Per a fer-ho, els envasadors s’agrupen en dues organitzacions: Ecoembes pels envasos que han d’anar al contenidor groc (metall, plàstic i brics) o al contenidor blau (paper i cartó) i Ecovidrio pels envasos que han d’anar al contenidor verd (vidre). Aquestes dues organitzacions signen convenis on s’estableixen els imports que percebran les administracions públiques que fan la feina. I a les clàusules dels convenis s’estableix que si els impropis són massa elevats, les administracions seran penalitzades econòmicament; percebran menys diners per la mateixa feina.”
Amb aquest funcionament (Llei de residus, 1997) resulta que l’administració treballa per al sector privat i les condicions les marquen les envasadores privades! I aquestes no volen fer-se càrrec de residus que elles no hagin posat al mercat. Com diu l’article publicat a La Vanguardia “Tot plegat no és més que un altre exemple de subordinació de l’administració pública a la lògica de l’empresa privada; de renuncia a complir uns objectius col·lectius per passar a satisfer uns interessos que són privatius. La modificació de la Llei per tal de corregir aquesta situació hauria de ser una prioritat dels propers mesos”.
El model de separació de residus té l’objectiu d’aconseguir la recollida del màxim nombre de materials reciclables. Coresponsablement no s’ha de prestigiar els envasos d’usar i llençar, de fet s’hauria de fer una llei que prohibís l’excés d’envasos amb què es vénen molts productes, tornar a la venda a granel de fruites i verdures i a prioritzar els envasos retornables, per exemple. És increïble que, quan arribes a casa de la compra, et trobis que la bossa del plàstic està plena en un moment!
Un got, un test, una paella, una joguina que siguin de vidre, plàstic o metalls són reciclables; es poden reciclar i es reciclen si van a les plantes de tractament però els envasadors no volen fer-se càrrec del seu cost i han decidit unilateralment que aquests productes s’han d’enviar al contenidor de rebuig (i posteriorment a abocadors i incineradores). Amb aquesta campanya no es promou el reciclatge i la reducció dels residus sinó tot el contrari. La recollida selectiva ha d’abastar tots els materials reciclables.
La ciutadania ens podem fer càrrec, per tenir cura de la mare terra, de separar la matèria orgànica, el vidre i el paper, materials tots ells fàcilment identificables. De la resta se n’ha d’ocupar l’administració tot distribuint responsabilitats econòmiques entre els fabricants dels diferents productes però sense excloure’n cap i fent unes lleis que en redueixin la seva generació al mínim imprescindible i els impostos ambientals, que, per cert han fet reduir el consum de bosses de plàstic un 80%. Som moltes les persones que portem una bossa reutilitzable per comprar. A més, aquest impost hauria de cobrir també els envasos que embruten carrers, places, platges i espais naturals.
L’objectiu: residu zero. Aconseguir un futur, el més a curt termini possible, on no surti al mercat cap producte que no sigui reutilitzable, reciclable o compostable, Mentrestant no penso fer res que signifiqui un retrocés en aquest camí, per molt que m’ataquin amb la temible cançoneta i l’anunci de marres, que, a més, paguem nosaltres!
