Mireia Flos. El dia 12 de març va tenir lloc a la Biblioteca M. Antonia Cot – Vallcarca i els Penitents, una taula rodona on es va parlar del paper que van tenir les bibliotecàries en la cura tant dels llibres com de la cultura al nostre país, des de la perspectiva de la cèlebre M. Antonieta Cot, que va dirigir fins a la seva jubilació la Central de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona.
L’acte fou organitzat pel Consell de Dones de Gràcia i la moderació fou duta per Rosa Núñez, directora de la Biblioteca M. Antonieta Cot.
Les participants de la taula rodona foren: Assumpta Bailac (Gerent del Consorci de Biblioteques de Catalunya), Assumpció Estivill (Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB) i Montserrat Prat (Bibliotecària).
L’acte va tenir molt bona acollida. Entre els assistents va haver la Presidenta del Districte de Gràcia, la senyora Elsa Blasco i la Consellera de la Dona , Marta Mulet, ambdues dirigiren unes paraules al públic i a la mesa. Així com també hi van assistir familiars de M. Antonieta Cot.
El públic va ser divers, tot i que la gran majoria eren d’associacions de dones de Gràcia i del món cultural del barri. També hi va haver una bona representació de bibliotecàries, algunes de les quals havien conegut i treballat amb M. Antonieta Cot.
Al final de l’acte, dues bibliotecàries van explicar anècdotes del seu periple de treball, com va ser l’amagatall de llibres que el règim franquista considerava perillosos. Els quals elles, discretament , van custodiar.
Una mica d’història
L’ofici de bibliotecària no sempre ha estat exercida per la dona. No va ser fins a finals del segle XIX, i per la influència de la cultura anglosaxona que es considerà aquesta tasca de caràcter social i pública, motiu pel qual van considerar que el gènere femení encaixava molt millor en aquest marc. Ja que amb anterioritat es considerava una tasca erudita i de custòdia del coneixement, que era atribuït i portat a terme per homes cultes, en un món apartat de la societat, com eren monestirs, esglésies i universitats.
Al nostre país, i concretament a Barcelona, es fundà l’any 1909 la Biblioteca de la Dona, avui denominada Francesca Bonnemaison, que tenia la finalitat de formar les dones. El 1915 es creà la primera xarxa de biblioteques públiques de l’Estat Espanyol, per la Mancomunitat de Catalunya , sota la direcció d’Eugeni d’Ors, així com també es creà l’Escola Superior de Bibliotecàries.
Les dones que s’hi formaren, han demostrat amb escreix la seva atenta dedicació, implicant-se amb la feina, i fent arribar la cultura i la lectura al poble, organitzant tot tipus d’activitats: Xerrades, Conferències, Representacions teatrals i musicals, cursos diversos …
M. Antonieta Cot fou impulsora en l’ensenyament del Català, qui insistí en la dècada dels seixanta a la Diputació de Barcelona perquè organitzés classes a l’Escola de Bibliotecàries i a la Xarxa de Biblioteques. Això facilità la divulgació de textos en català a les biblioteques, donant a conèixer les grans obres de la Literatura catalana i els seus autors, al gran públic.
