Consol Lacida. La Montserrat Gudiol té un llenguatge pictòric molt personal i sincer,que, voluntariament, rebutja cap estil o moda passatgera perquè sap que en materia d’ art, com en la vida, no hi ha terme mig. Allò que sent ella per sobre de tot, és unicament la bellesa. Des d’aquest punt de vista no és aventurat afirmar que el seu art és interpersonal i és bonic perquè és verdader i sincer,només vol expressar allò que ella sent i ho expressa amb aquella maestria que ha obtingut amb una lluita intensa, amb un gran esforç i una gran tecnicitat.
Els olis i els dibuixos impecables de la Monserrat Gudiol revelen la forta personalitat, la seva capacitat de treball i lluita, una infinita tendresa de mare però també l’ extrema problemàtica del ser humà. En el fons, les seves creacions sempre tenen uns silencis profunds,misteriosos i a la vegada inquietants,un emotiu afecte i una certa ansietat, però alhora una gran pau i una humanitat angoixada. Per aquest motiu, el diàleg de les seves creacions ens enriquexen i fan que els sentim entranyables, al menys per a mi. M´agrada la delicadesa amb què tracta les figures i la suavitat del color, és com si acariciés la pintura.
A mi els seus quadres em transmeten molta pau i fan que em senti protectora,maternal i supertranquila d’ esperit.
