Però, estem desmotivats…El motiu? Arrastrem un fort deute que nosaltres no em creat i som conscients que l’estem pagant. Ja sigui ara, amb el fet de no trobar treball o d’aquí un temps, quan la cosa ‘’si deu vol’’ hagi millorat i Espanya segueixi devent ‘’calers’’ a la gran potencia europea actual: Alemanya.
Aquesta reflexió pot semblar a simple vista molt típica (moltes han estat les vegades que s’ha parlat de retallades en l’educació, atur juvenil, contractes precaris…etc. En fi, en general, sobre la complicada situacióde crisi per la que estem passant no només joves, sinó tota la població). Però aquest tema ja m’avorreix. Per aquest motiu no faré un sermó sinó més aviat una proposta: Proposo que ens deixem de drames. Ara es el moment d’agafar la falç i seguir creant iniciatives, aportar noves idees de millora i donar-les a conèixer, ja sigui a peu de carrer, en petit comitè o fins i tot creant un nou partit polític. I per què no? Des del meu punt de vista, cal un jovent més col•lectiu i no tan individualista! Hem d’estar actius i treballar dur per crear una nova consciencia social, envers diversos àmbits.
No vull semblar una ‘’senyoreta Rotenmeyer’’ però ara NO ES MOMENT PER ATURAR-NOS. ¡No ens poden fer callar! Necessitem reivindicar-nos i tenim tot el dret del món. Sempre reivindicar des del respecte i la tolerància, però sense deixar-nos trepitjar! Que la ira no ens porti a odiar sinó a oblidar i treure importància per un moment als ‘’peixos grossos’’ o anomenats polítics que ‘’per sort o per desgràcia’’ ara són qui tracten elpaís, perquè en un futur no oblidem que serem nosaltres a qui ens tocarà aixecar-lo. ¡Per aquest motiu hem d’estar més desperts que mai!
Per acabar vull donar un missatge esperançador: que la situació tràgica que estem vivint sigui productiva i ens
faci créixer tant com a persones, com a futurs bons professionals
