Consol Lacida. Estan uns dies a casa del meu germà a Calafell (Tarragona), una tarda havent dinat sortim a passejar pels voltants de casa seva, admirant el paisatge amb el seu mar mediterrani i les seves ‘’muntanyetes’’. Caminant,vam passar per una urbanització que em va sorprendre moltíssim ja que eren uns carrers plens de cases adossades d’un estil i moltes ‘’coloraines’’. Observant-ho em van venir al cap les pintures i la casa de la Frida Kahlo. A l’ instant els dos ens vam mirar, i ens vàrem seure al peu d’un pi.
A l’ instant vam començar una conversa sobre la pintora, una dona Mexicana, moderna, que va sobreposar el seu dolor corporal i espiritual ja que va passar molt sofriment a causa d’un accident que la va deixar marcada per vida. També va estar marcada per la seva relació amb Diego Rivera que durant un quart de segle va compartir amb ella una tumultuosa relació, tant artística com política i sentimental. A pesar de tot, els dos es complementaven. Diego era el comptador de la història de Mèxic i Frida volia que la seva obra fos una afirmació de la seva identitat mexicana. Per això reunia tècniques i el tema del Folklore i de l’art popular del seu país, Mèxic. En aquella època la seva obra va estar relacionada amb el moviment surrealista.
A mi particularment m’impacta moltíssim el seu quadre, del 1944 ‘’La columna rota’’ on apareix una Frida amb un aparell ortopèdic de metall i amb el cos obert mostrant una columna trencada en comptes d’una columna vertebral. I vosaltres us preguntareu: perquè aquesta i no una de les altres moltes obres que té? Es per la senzilla raó que durant un temps (mig any) vaig sentir amb les meves pròpies carns el que ella va aguantar tota la seva vida.
De sobte, ens adonem el Rafael i jo que passada una estona el cel s’està enfosquint repartint colors d’una manera esplèndida ja que el sol s’està amagant rere les muntanyetes, tot ell guardant un paisatge molt similar a Mèxic. Tot tornant a casa del meu germà, vam dir tots dos: que maca que ha estat aquesta tarda, estar sols i junts parlant sobre aquest personatge, igual que quan érem petits i parlàvem, somiàvem, ens barallàvem, ens estimàvem i a vegades ens odiàvem, tot això envoltats per una casa: la dels nostres pares (C/ Verdi 82), Barcelona, Gràcia independent. Tots aquests sentiments han retornat amb una cosa tan senzilla com parlar de la vida de Frida Kahlo i la seva obra.
