Comunicadores amb Gràcia. Quan vas començar a pintar?
Vaig començar escrivint poesia de petita. He continuat escrivint poesia i contes. El meu pare escrivia i era rapsoda. L’ambient familiar era de persones que estimen les arts. La casa familiar a la Vila de Gràcia, al carrer de l’Or, ha estat llibreria i ara estudi de pintura. Primer vaig fer il.lustracions i disseny gràfic (cartells, portades de llibres i revistes, fotografia, obra gràfica). Als vint anys vaig començar a pintar.
Ets autodidacta o has fet cursos o Belles Arts?
Primer vaig estudiar Disseny Gràfic, després Procediments Pictòrics a la Llotja, treia bones notes i tinc confiança en mi mateixa, per tant vaig començar la meva tasca com a pintora.. Als quaranta anys, vaig ser valenta i em vaig llençar a fer Filosofia a la UB, vaig pensar que m’ajudaria a donar contingut a la meva obra. Estudiava i treballava. També vaig fer teatre de joveneta.
Vas començar a pintar aquí, al barri?
És clar, la casa on vaig néixer i on m’he desenvolupat com artista és al bell mig de la Vila. És on ara tinc el meu estudi. Vaig estudiar a l’Acadèmia Salleres al carrer Milà i Fontanals. Primer vaig fer artesania en fusta (penjarrobes per a mainada) i després vaig començar amb la pintura.
En qué t’inspires per pintar?
Moltes de les meves pintures estan basades en poemes, de vegades també faig poemes visuals. Sobretot poemes sobre el pas del temps. Ara acabo de fer una sèrie de quadres amb aquesta temàtica. M’inspira la filosofia revolucionària de Gilles Deleuze, una mica onírica. És una filosofia que trenca amb la norma, que lluita contra el sistema establert, que hi obre fissures per on arribar a un altre món més igualitari.
També el món de la dona. Vaig viure el despertar feminista en l’època de la Transició. Havíem viscut una dictadura autoritària, immobilista. La dona era considerada un objecte decoratiu i un objecte sexual. Llavors vaig participar a la Vocalia de Dones de Ciutat Badia i a l’Ateneu Llibertari. Vull plasmar la dona d’ara que s’ha deslliurat de tantes rèmores.
La realitat també m’inspira i les emocions que em genera el context sociopolític. Tot parteix d’una idea, d’una teorització i, després, la plasmo en el llenç. Quan faig una exposició individual intento fer una història amb els quadres.
En quin estil pictòric t’inclouries?
Figuratiu més surrealisme poètic. Evoluciono cada cop més cap al surrealisme. M’agrada molt el Modernisme, per això moltes de les finestres que pinto ho són.
Tinc influències impressionistes. M’agrada Van Gog; surrealistes, m’agraden Dalí i Magritte.
Quines temàtiques pintes, quina prefereixes?
La natura i el pas del temps. Tinc una sèrie amb finestres modernistes: la finestra és una obertura a uns altres mons, a d’altres realitats. Des d’aquestes finestres es veu el mar, la Mediterrània, la natura… Les llàgrimes i les roses per representar el pas del temps, en la sèrie que he fet darrerament. Les roses també representen en la meva obra, les dones actuals que han trencat amb la mentalitat de l’època de la dictadura i l’omplo de contingut, de pensament i de filosofia.
Quina importància dones al color, la llum?
El color i la llum són bàsics en la pintura.
Quina tècnica t’agrada més: oli, aquarel.la…?
Només pinto amb oli. Els grans clàssics dels que em vaig enamorar pintaven amb oli. He provat els pigments, el gouache, però no m’han interessat.
Pintes com a professió?
Sí, ara és la meva professió, aquest és el meu treball. El taller el vaig obrir el 2005. Hi dedico una mitjana de quatre hores diàries. La pintura em comporta un treball previ, que faig per ordinador. Primer el dibuix.per exemple dbuixes la rosa real i, després, pots retocar-la, idealitzar-la. Cada quadre té el seu temps. He fet exposicions individuals i col.lectives, però el que més m’agrada és treballar al meu taller. Es va fent, amb la crisi tan aguda que vivim, qui es dedica a la pintura està dins de l’engranatge i sí hi ha més inseguretat també la pateix. No som privilegiats, la gent compra menys.
Com ho compagines amb les tasques familiars?
Ho he pogut compaginar perfectament, la meva filla ja era gran. Ella també ha fet teatre. La meva és una família que s’ajuda mútuament. És una sort tenir la vivenda i l’estudi plegats. A la gent li agrada veure els quadres. També treballo per encàrrec, però dins del que faig, la meva temàtica. Utilitzo les noves tecnologies i tinc pàgina web: http://www.susanalastruey.com/