Consol Lacida. Trobar l’alegria pot convertir-se en un procés d’aprenentatge. Podríem dir que gairebé l’he trobada, lluitant contra molts obstacles. No obstant, aquesta té molts elements actius i no em refereixo a les coses positives.
L’alegria suposa la capacitat de ballar amb el sofriment i amb els aspectes difícils de la vida. On sorgeixen les relacions humanes, sempre hi haurà friccions, conflictes, problemes…etc. Som humans i sovint ens trobarem amb grans adversitats. Per exemple, una díficil adversitat és quan ens trobem amb l’arribada de la mort i ens hem de dir l’últim adeú.
Hem de ser concients però que això també forma part d’una etapa de la vida, però el gran art és saber acomiadar- nos, perdre un ésser estimat i seguir vivint amb energia a pesar del dolor. No pot haver ningú que no hagi conegut crisis, derrotes, fracasos i no tingui més remei que passar-ho, superar-ho, ja que al fer-ho, tenim un sentiment de sorpresa i gratitud per poder seguir endavant. De fet, l’actitud davant la vida crec que és el que em dona la força i espiritualitat que necessito.
En el meu cas personal, puc dir que m’ha costat molt escalar la muntanya per poder viure de nou. De fet, encara estic amb aquesta feina que costa tant i tant, però a vegades recupero el sentit de gratitud per haver aconseguit una petita actitud positiva davant la vida.
Això és el que m’ha succeït arrel de la mort del meu marit perquè sé que ell voldria que arribés una altra vegada a aconseguir la felicitat,
tinc fe d’això i per aquest motiu m’esforço i sé que he d’ esforçar-me molt més per trobar si no tota l’alegria, al menys la suficient per viure i poder donar-la als meus éssers estimats, de la mateixa manera que ell tan s’estimava.
Sóc una dona valenta i emprenedora però sobretot tossuda i acabaré aconseguint l’alegria que vivia amb ell.
Què us hi jugueu?
