Consol Lacida. Quan era petita desitjava que arribés el mes de Maig…I us preguntareu, perquè?
Doncs, senzilla resposta: era l’època de les comunions, de les bodes i no hi havia mai cap Maig sense alguna festa familiar. A mi m’encantava perquè podia vestir-me de diumenge i estrenar alguna cosa nova o presumir de que era una noia més gran. Ara que ho sóc, devoro qualsevol truc o consell per treure’m de sobre algunes setmanes!
Tornant al mes de Maig, per les que anàveu al col·legi de monges, sabeu que era el mes de les flors i hi passàvem els dies cantant i portant flors a la Verge Maria. Crec que des d’ aleshores, no percebo aquesta època de l’any sense que casa meva estigui plena de flors ben fresques i tallades, símbol de vida i alegria. S’han acabat els dies grisos de l’hivern! Cal que arribi l’explosió de colors i llum també durant els dies llargs i que no faltin els passejos al capvespre, que podrien ser un pròleg de les vacances, esperant també que sigui el principi d’un temps millor per molts milions de catalans.
Es un mes ple de bellesa, amb el qual no voldria deixar de parlar de la bellesa interior. Per a mi també serà o és un petit homenatge als fills, pares, familiars i voluntaris, que d’una manera generosa i abnegada, cuiden dels mes dèbils. El treball que realitzem com a familiars no està valorat socialment i tampoc es té en compte el desgast emocional que suposa ser cuidador, ser les mans, peus, o cap dels nostres éssers estimats.
Dedicada a totes aquelles persones que fan amb el seu apreci i dedicació, una vida mes fàcil als dependents. Crec que si hi ha alguna cosa mes dura que cuidar un dependent, és sentir-te que tu ets el/la dependent. Vull desitjar-vos un feliç mes de Maig, per això teniu aquí un ram de flors virtual per tots vosaltres, en especial per a totes les meves amigues.
Em podríeu contestar ara a la meva pregunta? Us agrada el mes de Maig?
