Conxa Garcia. El passat 8 d’octubre, a les set de la tarda, organitzat pel Memorial Democràtic, es va celebrar un acte d’homenatge a la Josefina Piquet, que ens va deixar ara fa un any, i que va dur per títol ‘El viatge de l’oreneta’.
L’acte va ser un reconeixement a la seva persona i a totes aquelles que van patir la Guerra Civil i l’exili i que van destacar pel seu compromís amb la memòria i els valors democràtics.
No hi vaig poder assistir. Havia tornat d’un llarg viatge i em vaig assabentar tard. Però el meu cor la recorda sovint. Era la noia del somriure encantador i la paraula tranquil•litzadora; i va fer un treball importantíssim, juntament amb les seves companyes de l’Associació de les Dones del 36, de recuperació de la memòria històrica de les dones de la seva generació i les seves vivències durant la República, la guerra i sota el franquisme. I, van acostar-les als adolescents, al jovent en una ingent tasca d’anar per les escoles i instituts del nostre país, incansables malgrat l’edat que tenien.
Com que ella era “la nena” va recollir tot el material de l’Associació i el va classificar i va tenir cura de les companyes més grans. Sempre hi estava pendent.
No vaig ser a aquella sala on se li retia merescut homenatge a la Josefina Piquet, a l’amiga, a la companya. Sempre recordo la seva anècdota de les llimones quan em sento defallir.
La Josefina, allà on sigui, deu oferir-nos un ample somriure.
