Conxa Garcia. Fa uns dies la Britanny Maynard, una noia de 29 anys, amb un càncer terminal de cervell, es va traslladar a l’estat d’Oregon (USA), on és permesa l’eutanàsia.
Acabo de llegir “Això és tot” d’en James Salter i em va agradar molt el que deia la mare del protagonista d’aquesta novel.la tot parlant de la mort: quan mors “el que passa és el que creus que passarà”. Jo també penso això. Però abans m’han de deixar morir en pau i dignament.
Les persones tenim dret a tenir una mort digna i a no voler morir patint dolors insofribles o a fer-se tractaments que et rebaixen sota mínims la qualitat de vida i et produeixen patiments importants, sense cap més finalitat que viure uns dies més o uns mesos més.
Actualment tenim l’opció de fer un Testament Vital, deixant dit que no volem que ens facin tractaments agressius o que ens mantinguin enganxats a una màquina, en cas de malalties doloroses i incapacitants, per no deixar aquesta decisió en mans dels nostres familiars als quals els suposarà prendre una decisió que pot ser traumàtica, a més de trista.
Però aquest Testament no inclou casos com el de la Britanny. L’altra dia deia la Rosa Montero que “la mort pot ser una opció de la vida” i és així, tenim dret a prendre aquesta opció i morir, com aquesta noia, per decisió pròpia, envoltada de l’amor dels seus familiars, en el lloc que va triar i serenament i tranquil.la.
És imprescindible que s’estableixin les lleis i els protocols necessaris per facilitar-nos una mort digna. Ningú ens pot prendre aquest dret. Ningú pot ser tan malvat.
