Rosa candida

Més enllà de l’argument, la novel.la ens parla amb detall i sensibilitat de la vida quotidiana i de les relacions del jove jardiner amb aquells que l’envolten i amb ell mateix. Al llarg del seu viatge, el protagonista va afrontant tot tipus d’experiències vitals: la mort, la malaltia, l’amistat, la sexualitat, el treball, la paternitat, l’amor,….El relat en primera persona ens permet conèixer els seus dubtes, les seves incerteses, la seva estranyesa davant del món. En una de les seves entrevistes Ólafsdóttir explica aquesta característica com a influència de la naturalesa. En l’aparent afable Islàndia hi ha, pel que sembla, 130 volcans. Ens embolica una naturalesa inestable, amb terres en erupció constant, terratrèmols; tot és molt inestable i violent al nostre al voltant i això ha de traduir-se en les persones”.

Malgrat tot, el protagonista agafa decisions, i, trencant qualsevol tòpic, busca les seves pròpies maneres de  fer i ser més enllà dels comportaments més habituals i establerts: com a pare, com a fill, com amic, i com a treballador, com a amant..  Sense dubte, Arnljótur  encarna, un nou model de pare, unes noves formes d’encarar i viure la paternitat, compromesa i implicada.. “El meu llibre és una oda a l’home, a la nova masculinitat; és totalment antiviking” afirma Olaffsdottir.
I, Alhora,  estableix altres relacions ben personals i peculiars: un idil.li obert amb la mare de la seva filla, una relació afectuosa i quotidiana amb el seu pare, una amistat cinematogràfica amb el monjo abad,.. Sempre a la recerca de la seva pròpia identitat i del significat de la vida, en un recorregut a vital cap la maduresa.

Tota la narració apareix esquitxada de converses i de petits detalls domèstics i familiars; els menjars, les compres, els vestists, els espais. La presència del paisatge és constant: els sabors, les olors, les sensacions i les flors impregnen la vida quotidiana  dels personatges que habiten  la novel·la. Malgrat totes les vicissituds del viatge, Arnljótur aconsegueix mantenir viu l’esqueix que li permet, finalment, plantar i  recuperar la  rosa candida, la flor de vuit pètals i tija sense espines,  que la seva mare conreava  en el seu hivernacle, el mateix hivernacle on la seva filla Flora Sol va ser concebuda.

La rosa candida simbolitza el lligam amb la mare i la filla. El naixement i la mort. El passat i el present. També la importància de cada especie i subespecie, de cada paisatge, de cada llengua, de cada persona,..Potser la  possibilitat de  re-generació i de re-naixement de les flors i de les persones.

Rosa candida és una petita I original història narrada amb tota tendresa i delicadesa. Poètica ,màgica i misteriosa alhora.