A Ones de Dones, vam entrevistar a la presidenta de la Fundació Vicki Bernadet, que des del 1997 treballa en l’atenció integral, la prevenció i la sensibilització vers els abusos sexuals a menors, comesos en l’àmbit familiar i en l’entorn de confiança de la nena o el nen. Té la seva seu al carrer Taquígraf Serra 30 de Barcelona.
Estudis realitzats a Espanya i d’altres països de la Unió Europea, Estats Units i Canadà, estimen que un 23-25% de les nenes i un 10-15% dels nens pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys. El 60% no reben cap tipus d’ajuda.
La Fundació considera que, amb aquestes dades “l’abús sexual infantil és un problema der salut pública, que requereix d’una atenció especialitzada, però sobretot, d’una presa de consciència per part de tota la societat.”
La Vicki Bernadet que va fundar aquesta entitat, va patir abusos als cinc anys i també, posteriorment, a l’adolescència, per part d’una altra persona. Va trigar 33 anys a poder dir-ho en veu alta. “vaig veure que hi havia una ignorància total sobre què és un abús i vaig sentir molta frustració. I vaig decidir crear un espai de trobada per a persones que es trobessin en la meva situació, un espai de comunicació, d’acompanyament. No res ambiciós, necessitava compartir-ho”.
No va ser fàcil “Hi ha una part d’intimitat que es perd. Afecta la teva família. Has de prendre una decisió i vaig triar aquest camí i la meva família igual que jo ha hagut de gestionar-ho. Vaig començar amb la idea el 1992 i fins el 1997 no vaig poder posar-la en marxa. Però, quan veus que és útil et vas animant. Primer vaig fundar l’Associació Fada, que volia tranquil.litzar les persones afectades, que no es trobessin soles, incompreses, rebutjades. Quan va créixer, calia una professionalització i el 2006 es fa la Fundació, que té 12 persones en plantilla i 4 freelance, i atén 800 demandes a l’any. Hi ha persones que fan teràpia individual, d’altres col.lectiva, etc.”
La Fundació Vicki Bernadet ofereix “atenció social, psicològica i jurídica a persones adultes que van ser víctimes d’abusos sexuals intrafamiliars. Ha esdevingut un centre de referència a nivell estatal. L’especificitat de les conseqüències de l’abús en l’edat adulta, el sentiment d’estigmatització i de solitud que s’instal.la en la persona adulta, requereix d’una intervenció diferent de la que es du a terme en la infància.”
“El treball amb la infància i l’adolescència és una de las prioritats de la Fundació, així com l’assessorament i l’orientació dels professionals que intervenen amb aquest col.lactiu. Una ràpida detecció i tractament de l’abús sexual intrafamiliar possibilita una millor recuperació d’aquests menors. Es treballa amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya.”
“També es fan tallers de Contacontes; el Saló de lectura a l’Aula; Tallers a Instituts, Parlant prevenim l’abús sexual a menors. Es fan ofertes per a Primària i per a Secundària. Encara costa entrar-hi a les escoles, malgrat la seva gran utilitat, I hauria de ser normal i obligatori, com en d’altres països. La detecció precoç d’aquests abusos evita sofriments i que la situació s’allargui en el temps, amb les seqüeles i patiments que se’n deriven.”
“ El 1989 es van establir els Drets Internacionals de la Infància”, per tant només fa 25 anys que es va decidir que els nens i nenes tenien drets. S’hi fan Jornades internacionals d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques, com en el cas de canviar aspectes del procés judicial amb nens: més celeritat, es fa declarar massa vegades al nen o nena. Hi ha països on ho fan millor i caldrà millorar el que es fa aquí.”
Ens va acompanyar també la Núria Novell, que va patir abusos de petita per part de la seva mare i que , ara fa tres anys, va entrar en contacte amb la Fundació. Ens deia que “és important saber que hi ha solucions, per donar esperança a la gent que pateix o ha patits aquesta classe d’abusos”. Ens donà una imatge molt gràfica, “vaig entrar a la Fundació Vicki Bernadet carregada amb una motxilla plena de pedres i en vaig sortir amb una maleta de rodes”. Com ens explica, “el passat no el pots esborrar, però pots gestionar-lo i portar-lo millor, qe no t’impedeixi dur una vida com la de qualsevol altra persona”
