Assumpció Forcada. El passat 21 de novembre va deixar-nos la Carmina Virgili, una dona avançada al seu temps que ens va obrir camins. La Carmina, experta geòloga en estratigrafia, va conèixer i preocupar-se pels estrats del seu temps; era una dona de compromís, responsable, vital, treballadora, valenta, seguint endavant malgrat les dificultats que oferia triar uns estudis la Geologia, ocupats pel món maculi pràcticament amb exclusivitat
- La Carmina Virgili, Medalla d’Or de la UB el 2011 i una de les primeres dones catedràtiques de tot l’Estat, era catedràtica emèrita d’Estratigrafia de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), també va rebre el 2013 la Medalla d’Honor d’aquesta institució, amb la qual va estar vinculada durant bona part de la seva trajectòria acadèmica..
Va ser la primera catedràtica d’Estratigrafia, a la Universitat d’Oviedo (1963) on va impartir classes així com també va exercí la seva docència en la Universitat Complutense.
Deixaré a part els seus càrrecs en el món de la política i vull presentar a la Dona que, com la Geologia, va anar acumulant cada cop més la saviesa dels estrats de la vida.
Malgrat la seva saviesa, la Carmina era una dona senzilla, afable, que vaig tenir la sort de conèixer personalment, fa uns anys, a Madrid on feia una conferència sobre la discriminació de la dona en el camp de la Ciència. Allà va demostrar en un acurat estudi, amb dades i gràfiques, aquesta desigualtat que encara és present en els nostres dies. La Carmina ho tenia clar, era una dona, feminista, conscient del paper que ens correspon a les dones .
Per a mi, va ser un plaer que acceptes prologar i presentar el meu llibre GEODIÀMICA on va quedar sorpresa de la mirada poètica sobre un camp que ella coneixia tan bé des del punt de vista científic. La Carmina era perfeccionista, per això va dir-me que si volia que ella projectes les imatges, que jo havia buscat adients al text de cada poema, calia que féssim prèviament un assaig. I efectivament la presentació va ser un èxit, i el seu pròleg un tresor on ella ens dóna el seu punt de vista sobre la mirada científica i la poètica sobre fets geològics, tot un luxe que copsa l’interès del lector .
Recordo que vaig anar al Centre Pere Pruna a escoltar una conferencia seva sobre Geologia i va explicar d’una manera tan didàctica que va captivar el públic assistent.
Va venir a la Casa de Menorca i a la Casa ELIZALDE a escoltar els nostres recitals, presentacions de llibres, malgrat les dificultats que ja tenia per a desplaçar-se i sempre es mostrava contenta per aquests actes..
Quan moltes vegades les persones busquen tot el que els és fàcil, fugen del compromís, de les responsabilitats, i donen importància a coses merament superficials, és bo recordar la Carmina, mirall que pot ajudar-nos a ser més humans, a continuar sense defallir malgrat les pedres en el camí de la vida.
Carmina, sempre et recordarem. Dones com tu són joies que guardarem en el cor.
UNA DONA VALENTA
A Carmina Virgili in Memoriam
Coneixedora del Triàsic i del Pèrmic,
i del temps que vivim,
vas estudiar els estrats de la vida
amb saviesa obrint camins de la Geologia
a les dones que volen aprofundir
en el món de la Ciència.
Compromesa en el camp de la igualtat
i de la justícia, dona valenta i avançada,
vas fer el que calia: trencar motlles
donant dignitat a la teva feina,
vencent les dificultats que vas trobar
pel fet de ser dona.
Avui i sempre
romandràs en el nostre record
que no fossilitzarà mai.
Dones com tu són llum i mirall
en el camí de la vida.
ASSUMPCIÓ FORCADA