Puri Pérez.Una tarda qualsevol, vaig arribar a casa.
En entrar al rebedor i deixar les claus de casa a un petit calaix del moble, em vaig fixar que algú havia agafat les cartes de la bústia i les havia deixat a sobre de la taula del menjador, potser el meu marit o la meva filla. Vaig anar cap a l’habitació i em vaig posar còmoda, un pantaló gris de punt i una samarreta blanca del meu marit. M’agradava posar-me samarretes seves, amples, suaus i velles. No hi havia ningú a casa, estava sola. Vaig posar la meva música preferida, i vaig començar a obrir les cartes, com sempre els rebuts del gas, la llum, la nòmina…, però al final a sota de totes hi havia una que em va cridar l’atenció: no duia remitent, però posava el meu nom; això em va posar una mica nerviosa, les mans em tremolaven i el cor em bategava més fort.
Els meu ulls no podien creure el que llegien, era una nota del meu marit, i deia així: “Estimada
Elena, em sap molt greu, no vull fer-te mal perquè sempre t’estimaré, han sigut uns anys extraordinaris, ets una persona encantadora i sobretot ets molt bona mare, i també vull que sàpigues que estimo molt a la nostra filla i crec que ja és suficientment madura per comprendre aquesta situació, però ara tinc clar que aquesta elecció que he pres és la millor per a nosaltres. Sé que sóc un poruc, però ara per ara no tinc el valor de posar-me davant teu i de la nostre filla i mirar-vos als ulls. Crec que la nostra relació ha tocat fons, i tu mateixa te n’has adonat, així doncs seria enganyar-nos continuar amb aquesta relació.
Espero que sàpigues perdonar-me i que no em guardis rancúnia.
Ja t’avisaré per parlar amb tu i amb la nena, i recollir les meves coses. Sempre estaràs en el meu cor,
Pablo”.
Em vaig aixecar i vaig apagar la música, no plorava, tan sols volia silenci. Estava trista perquè sé que ell tenia raó, que la nostra relació feia temps que ja no funcionava, i he d’admetre que ha estat més valent que jo, i ara, em sap greu dir-ho però jo també em sento alliberada. Gràcies Pablo, jo també sempre et portaré al meu cor.
Una tarda qualsevol.
Un dia qualsevol.
Un moment qualsevol et pot canviar la vida.
