L’Associació de Dones no Estàndards compleix uns esponerosos vint anys aquest 2015. Cal que ens felicitem per tenir al nostre districte una Associació que ha ajudat a aconseguir moltes millores en l’accessibilitat de la nostra ciutat i que ha treballat per aconseguir una vida digna per a les persones amb mobilitats funcionals diverses i per a tota la població en general.
Vam entrevistar la seva presidenta, la Carme Riu, a Ones de Dones i ens va explicar que a “Europa existeixen aproximadament 40 milions de nenes i dones amb discapacitat de les quals més del 40% sofreix o ha sofert alguna forma de violència. Les dones amb discapacitat s’enfronten a una discriminació múltiple, freqüentment desconeguda i invisible, que es tradueix en la pràctica en una veritable vulneració constant dels seus drets i llibertats.”
Aquest any van fer el Manifest Institucional de Catalunya del 25 de novembre i van denunciar, un cop més, que “en l’imaginari col.lectiu les dones amb discapacitat estan oblidades. Per aquestes dones no existeix cap tipus de reconeixement social, perquè senzillament no existeixen”.
Com elles diuen, les no estàndards actuen i ofereixen, des de la seva entitat, un Servei de prevenció sanitària i d’intervenció psicosociolaboral de la dona amb discapacitat. També han col.locat en quatre farmàcies de Barcelona, bàscules que, realment serveixen per a tothom. També han editat una Guia per a la prevenció de la violència de gènere cap a les dones amb discapacitat. Tenen un grup de teatre, que assaja al local dels Castellers de Gràcia i que ja és força conegut i ha actuat al nostre Districte: a la Virreina, a La Sedeta.
La majoria desconeixem que, com va comentar-nos la Carme Riu, “de les dones assassinades aquesta any passat per la violència masclista, un 25% eren dones amb alguna discapacitat. Hi ha molts factors que converteixen la dona amb discapacitat en una persona molt més vulnerable que la resta de dones a aquest tious de violència, com la falta de credibilitat que s’atorga a una dona que té problemes de comunicació o mentals o la dificultat per reconèixer com senyals de maltractament circumstàncies que s’associen de manera “natural” a la condició de la dona amb discapacitat, com ara un tracte infantil, no escoltar-la, etc.”
Sembla que va ser ahir quan celebràvem el seu desè aniversari amb gran èxit i participació. Cal que aquest vintè també ho sigui, amb la col.laboració de tots i totes.
