Conxa Garcia. Ens hauríem de preguntar si l’anomenat Producte Interior Brut (PIB) representa realment la qualitat de vida de les persones que habiten un país. Com diu l’J.E.Estiglitz, Premi Nobel d’Economia “el PIB no és una bona mesura per mostrar si una economia funciona bé (…) Independentment de quan ràpid creix el PIB, un sistema econòmic que no pot oferir guanys a la majoria dels seus ciutadans i en el qual una proporció creixent de la població s’enfronta a una inseguretat cada cop més gran és, fonamentalment, un sistema econòmic fracassat. I algunes polítiques, com les d’austeritat, que augmenten la inseguretat i condueixen a ingressos i nivell de vida menors a grans segments de la població, són, fonamentalment, polítiques errònies”.
Som una població preocupada, marcada per la vulnerabilitat: unes perquè tenen por per si podran mantenir el treball, d’altres no tenen feina i no saben si la trobaran; les persones grans es preocupen per la jubilació i el nivell de vida que tindran; molta gent ha perdut els seus habitatges i d’altres s’enfronten a la inseguretat de saber que poden perdre els seus en un futur.
Des de la segona guerra mundial, Europa semblava que havia entès la importància d’abordar la vulnerabilitat mitjançant un sistema de protecció social. Stiglitz diu que aquest sistema de protecció social que hi havia “pot fins i tot conduir cap a un millor funcionament econòmic en general, ja que els individus estan disposats a assumir riscos que condueixen a un més gran creixement econòmic”. Però ara tot això està desapareixent: més atur, sous més baixos, retallades en la protecció social amb la imposició de polítiques d’austeritat. En resum, un augment de la vulnerabilitat.
Potser haurem de deixar de fer servir barems que no serveixen i desterrar aquest PIB, que no es cansen de passar-nos pels morros, i substituir-lo per una altra manera de mesurar el benestar i la felicitat de les persones que habitem els diferents països del món.
El Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) va proposar a la Conferència de l’ONU sobre Desenvolupament Sostenible, que es va fer a Rio de Janeiro, la creació d’un Índex de Desenvolupament Sostenible Humà, que substiuexi el PIB. Aquest Índex inclou variables medioambientals, per comptabilitzar el cost humà del desenvolupament per a les generacions futures.
La nova de Medición se basa en el Índice de Desarrollo Humano (IDH), de las Naciones Unidas, és un indicador de variables que inclou salut, educació i el nivell de renda i que, de fet, ja és utilitzat per l’ONU des de fa dues dècades per avaluar el progrés social i econòmic dels països.
L’administradora del PNUD, Helen Clark, ha dit que el PIB no inclou elements “fonamentals a les nostres vides” com l’equitat, la dignitat, la felicitat i la sostenibilitat. També va dir que “el progrés ha de ser definit i mesurat d’una manera que representi un panorama més ampli del desenvolupament humà i el seu context”. Val la pena recolzar aquesta proposta.
