Consol Lacida. Comença el ball d’un any, electoralment parlant, hiperactiu. Només entra la primavera quan Andalusia fa olor a Azahar, els andalusos deixen preparades les verges i els cristos de la setmana santa, sempre tots enlluernats per tal que comenci el festival de vots, que s’inaugura aquest any 2015.
Quan els passos tornin a les seves germandats, ho faran amb un altre govern, no sé si amb la mateixa presidenta o no, però de ben segur que serà amb un altre govern. El 24 de Maig, mentre moltes núvies acaben ajuntant-se amb l’home de la seva vida, de moment, altres esperen impacientes aquest dia, en el qual s’haurà de decidir qui governarà en els municipis i en el nostre poble, regions, o el que sigui.
Aquest últim cop de cua de l’estiu, quan ens bronzegem sobre algun racó de la nostra pell, nosaltres, els catalans, haurem de votar per tal d’elegir el nostre president, cosa que fem cada poc temps… És potser una moda? Uns votarem al seu govern i d’altres votarem per la independència d’Espanya. El dia 22 de Setembre, quan els dies són calents i les nits comencen a ser fresquetes, qui sap si la tardor, que és molt capritxosa i tossuda, ens pot portar núvols o fortes tempestes en algun racó de la nostre estimada terra.
No obstant, quan estiguem en ple mal de cap, els catalans, ben entrada la tardor, una altra vegada serem per decidir allò que volem per al nostre futur i per als quatre pròxims anys. Ja es diu ben aviat, i vinga, toca tornar a pensar de quin color volem pintar la nostra vida! Doncs, està clar que cada partit té el seu color, ja sigui blau, taronja, morat, groc…Tots ells simbòlics: n’hi ha de tranquil·litat, de vitalitat, plens d’il·lusions i alguns de molta fantasia.
Demano i espero que els astres ens siguin favorables, i, que, després de treballar dur anant i tornant a votar, aquest any, filles meves, encertem de ple.
Si no vaja: “Merder” de país i també d’any.
