Consol Lacida. Les flors comencen a florir així com ho fan les ametlles, a pesar de l’aigua, les inundacions, el fred i la neu. Els primers rajos de llum retornen a la vida les plantes, i fan renéixer els brots més joves. És el símptoma que els dies seran més llargs i que ben aviat ens destorbarà l’abric. Ja ho veureu que, sense adonar-nos, ben aviat buscarem colors més clars per vestir-nos.
D’aquí a poc temps no valdrà no voler mirar-nos al mirall amb atenció pel nostre embolcall, el qual hem de mirar de cuidar i mimar, ja que és una manera de recordar-nos que, a més de la família, el treball, la casa, la parella i els amics, també estem nosaltres. Perquè som dones maques, serenes, sensates i seductores, tot i les “patas de gallo” o les cel·lulitis “preciosament reals”. Som dones que, hem sabut combinar la llibertat amb coqueteria i l’emancipació amb passió, reivindicació i seducció.
D’això en parlo, em refereixo a la bellesa, portada per dintre i per fora, el fet d’assumir l’edat sense perdre la coqueteria, l’atractiu i la seguretat o, a l’hora de saber distingir l’im portant de no renunciar a estar maques, amb tot el que el temps ens ha anat deixant, ja siguin els records bons i dolents.
La joventut no és sinònim de bellesa, així com tampoc la maduresa de saviesa. Afortunadament, la bellesa es pot mantenir millorant i perfeccionant. La saviesa i la serenitat no es compren, es treballen dia a dia i any per any. Cal aprofitar tot el que la investigació i la ciència posa a les nostres mans, sense oblidar mai qui som, l’edat que tenim, la convicció que simplement, estimades, serem sempre una miqueta atractives per als ulls que saben veure-hi.
Amb aquestes lletres, avui faig un homenatge a totes les dones de la nostra generació i les properes…Que seran tantes i tantes, com també seran les primaveres.
