Consol Lacida. Hiromi Kawakami(Toquio 1058) va estudiar Ciències Naturals, i va ser professora de Biologia fins el 1994, quan va aparéixer la seva primera novel·la. Els seus llibres han estat guardonats amb els premis literaris més prestigiosos, que l´han convertit en una de les escriptores japoneses més llegides. La novel·la que presentem és el seu primer llibre traduït al català i va rebre el premio Tanizaki; també fou adaptada al cinema amb gran èxit sota la direcció de Kuza Mitsuhiko l’any 2003. Així mateix l’ artista Jiro Taniguchi va realitzar una versió Manga del llibre, el 2008. També s’ha traduït al castellà “Algo que brilla como el mar” (2010 ) i la recopilació “Abandonarse a la pasión” (2011).
El cel és blau, la terra blanca
L´autora ens apropa a la cultura japonesa amb les eines imprescindibles i aprofita cada element per comunicar. Kawakami en explica una “una historia d´amor” rica i autèntica, plantejada des del punt de vista d´una dona. Kawakami defineix els dos personatges principals de manera fluïda.Ens sedueix i fa comprendre el seu caràcter i les seves manies després d´un munt d´anys de soledat. Tsukiko, de 38 anys, creu que no necessita res ni a ningú per omplir la seva vida.Es una dona solitària i bevedora. Els dies són tots iguals, i menjar i beure sake i cerveces a les tavernes és el seu únic passatemps. Coincideix en la “taverna de Satoru amb el “mestre”, un antic professor de l´institut del qual no recorda ni el nom i que, en la seva vellesa, porta un ritme de vida similar al de Tsukiko. La seva relació acaba consolidant-se després d´un seguit de trobades i d´un continu estira i arronsa.
L´obra transcorre tranquil·lament. Els capítols són relats curts, que no tenen principi ni final. El seu conjunt dona forma a l´obra. L´autora inclou en la novel·la tres episodis que obliguen als personatges a interactuar fora de l´hàbitat natural ( la taverna) i que ens donen informació extra: buscant bolets, cirerers florits….i a l´illa. És en aquests relats on coneixem plenament a Tsukiko i al “Mestre”. El ritme amb quà ens gronxa Kawakami, gens ostentós i sense parafernàlies, ens atrapa de ple. Gràcies a una molt bona construcció assoleix un to d´improvisació. Durant la lectura se sent curiositat per com l´escriptora tractarà el desenllaç: ho fa duna manera digna d´admiració. És una novel·la sensitiva, tendra, complaent, bonica,profunda, sòlida……i molts més. UNA HISTÒRIA D´AMOR AMB TOTS ELS EST I ELS UTS que m’ha fet gaudir. Els autors japonesos aporten a la literatura una bellesa i elegància especial. Transmeten molt significat amb pocs símbols, de manera senzilla i eficaç, sense ampul·lositat. Com s´ho fan per no deixar rastre del seu esforç i facilitar aquest plaer?
