Conxa Garcia. A París s’ha celebrat la Cimera sobre el canvi climàtic i han arribat a una mena d’acord, que és el millor dels que s’han aconseguit fins ara però, com sempre, es queden curts tot i portar anys d’endarreriment. Si han avançat ha estat perquè durant molt de temps centenars de milers de persones a tot el món han sortit al carrer, convocades per Plataformes i ONG’s a través de la xarxa, entitats ecologistes denunciessin els diferents atacs contra l’ecosistema, se signessin peticions, s’enviessin missatges, tot per demanar un acord per salvar aquest planeta i la seva gent.
Hi ha activistes positius que diuen que aquests acord és un gran avenç de cara a arribar a zero emissions netes –un equilibri entre el que alliberem a l’atmosfera i el que s’absorbeix naturalment- i que quan l’Acord de París arribi a mans dels legisladors, les energies netes seran la millor forma, la més barata i efectiva, de mantenir aquesta promesa i aconseguir un futur segur per a les generacions futures.
Ara bé, com sempre a través de la història, perquè això sigui una realitat tot depèn dels moviments socials, de la seva capacitat per integrar-ho en el discurs predominant i continuant pressionant els nostres dirigents, continuant denunciant les empreses de combustibles fòssils i negacionistes del canvi climàtic. Queda molta feina per fer perquè tot l’apuntat en aquesta trobada sigui una realitat i s’apliquin les millores amb rapidesa i s’ajudi als països més necessitats per assolir els objectius.
Cal aconseguir la utilització d’energies 100% netes el més aviat possible. De moment s’ha de fer que els governs compleixin el manteniment de l’escalfament del planeta per sota dels 1’5 graus, perquè les nacions insulars puguin sobreviure. Hem d’assegurar-nos que el nostre govern compleixi la seva part de l’acord. Cal que els nostres fills i néts tinguin un futur meravellós, segur i net.
