Conxa Garcia. Va passar per Ones de Dones (Ràdio Gràcia), l’Eva Fernández, antropòloga, que va iniciar la seva militància veïnal el 1981 a l’AV de Sant Antoni i més tard a la de la Barceloneta. Va ser del 2004 al 2010, presidenta de la FAVB. La vam entrevistar per parlar del seu treball de recerca, iniciat el 2009, sobre la tasca que han fet, dins del moviment veïnal, les Vocalies de Dones, que van lluitar pels seus drets i per millorar la qualitat de vida dels barris.
L’Eva Fernández va començar aquesta tasca investigadora quan va fer un treball de recerca per a un Màstes de Teoria antropològica, diversitat cultural i relacions interculturals, a la UAB. El treball titulat Vocalies de Dones a Barcelona a la transició democràtica: una experiència emancipadora, va ser dirigir per la Dra. Verena Stolcke. Després ha continuat aprofundint en aquesta història per donar-li visibilitat al treball de totes les dones que han participat en el moviment veïnal.
Com diu l’Eva “aquesta història lliga dos dels moviments més importants d’aquell moment històric (1975-1990): el moviment veïnal i el moviment feminista”. “Cal donar visibilitat a les dones com subjectes actius, donar valor a la seva experiència associativa i com activistes”.
Les Vocalies de Dones es van posar en marxa a partir dels anys 1974-75, com la de l’AVV. Vila de Gràcia. “Moltes de les iniciadores pertanyien al Partit Socialita Unificat de Catalunya (PSUC)” i el cas gracienc no va ser una excepció. “Les dones van estar presents des dels seus inicis a les associacions veïnals i en alguns casos ocupant càrrecs decisius, tot i així després va haver una invisibilització del moviment veïnal i sobretot de la importància de les dones dins del moviment”.
“És important fer visible l’aportació de les Vocalies de Dones a la consolidació de l’exercici de la ciutadania i la consecució de drets democràtics com el divorci, l’avortament (tot i que limitat), el dret al propi cos, el control de la procreació (a partir de la consecució de centres de Planificació), entre d’altres”.
L’Eva ha estudiat i remarcat el paper de les Vocalies de Dones en la construcció d’espais de solidaritat i debat entre dones, com a element d’emancipació individual i de presa de consciència col.lectiva a l’entorn de les desigualtat socials i en especial de gènere. “És important l’impacte que la incorporació a les Vocalies de Dones va tenir en els processos individuals d’autoafirmació i d’emancipació personal de les dones”
Les dones dels anys 70 no teníem referents, havíem de cercar-los abans de la Guerra Civil, cal que les noies d’ara trobin els seus referents en la història del moviment de dones durant el franquisme i la Transició. Cal reconstruir i valorar aquesta genealogia femenina.
