Conxa Garcia. La periodista Maria Favà, al Carrer, explica la història de les Superilles, que no és cosa de fa quatre dies. Des del 2006 a Gràcia en tenim i n’estem ben satisfetes i a El Coll hi ha persones que veuríem bé convertir-lo en una superilla.
Els primers que les van projectar van ser “els arquitectes del moviment GATEPAC durant els anys 30. El projecte no es va arribar a aprovar, en part per culpa de la guerra incivil”. “Durant els 50 influïda per aquest moviment, Barcelona comença a tancar carrers de la ciutat vella al trànsit”. La guerra oberta entre detractors, sobretot comerciants, i defensors té un punt àlgid el 1973 quan es tanca el trànsit al Portal de l’Àngel.
Ja feia molts anys que existien illes de vianants a Europa, però els nostres botiguers es veu que no van ni pel centre de Barcelona o el carrer Major de Sarrià, també protestat sorollosament el 1995. El 1975 amb l’alcalde Enric Massó s’aprova un pla de superilles, rescatat el 1978 per Socías Humbert. També en Maragall aconseguí implementar-ho a la Rambla del Poble Nou.
Ara hi ha hagut protestes amb la darrera superilla, cal solventar els errors. Però “Cal rescatar la seva filosofia: la reducció del vehicle privat a l’interior de la ciutat. Per economia, per ecologia, per qualitat de vida. Pel model de ciutat. Una ciutat habitable”.
