Conxa Garcia. Al Diario.es vam llegir una entrevista de Marta Borraz i Ana Requena, i amb Viginia Murialdo, antropòloga i activista de El parto es nuestro, un dels col.lectius de referència a tot l’estat, que és un espai de recolzament, on poder parlar entre dones i, també, d’assessorament. “Totes pensaven que només els havia passat a elles i no sabien per què”. Era la sensació que tenia el petit grup de dones que fa ja 20 anys posà en marxa una llista de correu electrònic per parlar d’experiències negatives, com les episiotemies -tall al final del canal vaginal-, que havien tingut durant la gestació i el part els seus fills i filles.
Cada cop més testimonis van anar donant nom a una experiència silenciada i sistemàtica a tot el món: la violència obstètrica”. No són casos aïllats. La violència obstètrica és una realitat que Nacions Unides qualifica el 2019 de “fenomen generalitzat” i que la OMS considera “una violació dels drets de les dones”. Malgrat tot, el silenci envolta moltes d’aquestes experiències, ja sia per por de parlar per l’estigma i la vergonya i es tendeix a restar-li importància. ”Hi ha moltes dones que han normalitzat el que els ha passat, per això el primer pas és trencar el silenci i visibilitzar-ho”, com diu Murialdo.
Segons Muialdo de El part és nostre, “les experiències més comunes que narren les dones “són les episiotomies (tall de pell, muscles nervis i fàscies que envolten la vagina) injustificades i sense consentiment durant el part, que poden provocar, posteriorment, incontinència urinària i repercussions importants en la vida sexual i de parella; l’administració excessiva de fàrmacs; la tendència creixent a les cesàries o l’anomenada ‘maniobra Kristeller’, desaconsellada l’OMS, que consisteix en exercir pressió sobre l’abdomen per intentar que el nadó baixi cap al canal del part”. A més “també es donen actituds i comentaris humiliants i abusius”.
Aquesta associació conforma, juntament amb advocades, llevadores, activistes i d’altres grups i col.lectius han aconseguit, que fruit del seu treball que el Ministerio de Igualdad hagi anunciat que inclourà la violència obstètrica com un tipus de violència contra les dones. Es considerà un pas endavant important i confien que servirà per acabar amb aquestes pràctiques, que tenen conseqüències físiques i emocionals para per a les dones i, fins i tot, per als seus nadons. Seria important que, a més de la llei hi hagués un compromís seriós per complir amb els protocols de part respectat i les normes que les dones siguin informades.
En aquesta línia és bàsica la sensibilització i formació dels sanitaris, modernitzar els protocols vigents i proporcionar a les dones embarassades tota la informació sobre els seus drets. També cal prevenir, detectar i sancionar conductes i pràctiques que vulnerin aquests drets.
Cal encoratjar les llevadores que porten temps treballant en aquesta línia en els CAPs i centres sanitaris i que treballen per humanitzar el part i contra la seva excessiva medicalització. Han de lluitar contra rutines molt arrelades, malgrat les evidències científiques.
És convenient parlar de la violència obstètrica, informar les ones els seus drets a l’hora del part i denunciar les actuacions abusives, agressives i lesives. Com diuen les dones que treballen en aquest sentit “Un part humanitzat és absolutament compatible amb un part segur”.
