Conxa Garcia. Com diu la Mercè Otero, ens calen monografies sobre mestres com: Hilda Agostini. Les armes de la raó d’una mestra republicana, de Cèlia Cañellas i Rosa Toran, guanyadora del primer Premi Bones Lletres d’assaig humanístic. Hilda Agostini (1890-1976), mestra, protestant i maçona, comença la seva vida professional i política a Barcelona. Com a mestra va començar exercint a una escola renovadora del Districte sisè, després l’opció per l’escola pública fou La Farigola de Vallcarca i ja en guerra va estar a la Casa dels Nens i a l’ajuda als refugiats.
Agostini va ser una bona oradora i en temps de guerra va destacar com a propagandista antifeixista parlant a les dones i de les dones en la rereguarda. S’exilià a França.
Urgeix recuperar i parlar de les mestres lliurepensadores, maçones, republicanes i feministes, que són els models necessaris per a engrescar al professorat i per a valorar críticament la situació actual pel que fa a la coeducació i a l’ensenyament.
És necessari recuperar la nostra genealogia per continuar avançant com a feministes en el reconeixement de les nostres predecessores: Hilda Agostini, Júlia Aymà, Isabel Vilà, María Marín, Maria Solà… Perquè aquestes pioneres són models a conèixer per emmirallar-nos-hi.
