Conxa García. M’arriba gran quantitat d’informacions i opinions (premsa, TV, xarxes) sobre la guerra, algunes contradictòries sobre qui té la culpa del seu inici: Rússia, Ucraïna, els Estats Units, l’OTAN? I allò que importa, allò perquè haurien d’estar treballant aquells que tenen domini sobre allò que està passant és dir NO A LA GUERRA i aturar-la i evitar que passi mai més. Aturar no només aquesta, sinó totes les que estan en marxa al món, així com totes aquelles situacions d’abusos, esclavatge i domini sobre algú altre. Però no, discuteixen sobre el sexe dels àngels.
Des que ha començat aquest deliri em sento buida, penso en el món que deixarem a les noves generacions. Sento parlar irresponsablement d’enviaments d’armes, d’utilització d’armes químiques, de “racimo”, de drons, de míssils, tanques… i, fins i tot d’armes nuclears. Sento dir que s’ha envoltat ciutats, zones o camins de mines, com si parléssim de pomes i taronges. Totes aquestes armes no s’haurien de fabricar, i les que ja hi són, caldria destruir-les. De vegades penso que si llencen bombes nuclears, que, si-us-plau, caigui a sobre meu per diluir-me en un plis-plas i no haver de veure el que s’esdevindria després i no patir.
No haurien d’existir fàbriques d’armes i ningú hauria de voler treballar-hi. S’hi poden fabricar moltes altres coses que sí són necessàries. Per què necessitem una guerra per investigar noves tecnologies? Crec que aquesta situació que estem vivint demostra el nostre fracàs com espècie per arribar a ser humans. Per avançar en aquest camí, s’ha de lluitar contra els nostres impulsos violents, que els tenim, però també tenim consciència i podem pensar, reflexionar i millorar. Semblaria que allò que diuen “la condició humana” inclou la violència, la competitivitat, l’acaparament de riqueses i, n’estic farta d’ella, perquè no és humana. Acabo de llegir un llibre, “La Mancha humana” de Philip Roth, que parla d’això i un dels personatges (que ha estat com soldat a una guerra) diu, més o menys, que quan vegis un ser humà allunya’t el més possible d’ell.
Si hem de deixar petjada a la Terra, que no sigui per embrutar-la, que no sigui una petjada de destrucció: que no sigui una taca!
