Conxa Garcia. Ja estic una mica més que farta de sentir aquesta cantarella a tort i a dret. Tot allò que passa a Barcelona i no agrada al personal “és culpa de la Colau”. Ja es fa conya culpant-la de tot el que passa, fins i tot, fora de la ciutat i a la resta del món. Passa qualsevulga cosa i diem “de qui és la culpa?” I l’altra respon “de la Colau”.
Les xarxes socials en van plenes i, el que és més greu, alguns mitjans de comunicació també. Em crida l’atenció La Vanguardia, que, en teoria és un diari seriós, està fent una campanya d’allò que es diu “acoso y derribo”, ja no parlem dels lobbys de pressió com AGBAR (que no vol ni sentir a parlar de la municipalització de l’aigua)o el RACC, que du una defensa aferrissada dels cotxes, que són bàsics per al seu negoci.
Per què aquesta malvolença amb una dona que ha treballat i treballa pel bé comú? Pot fer coses bones, coses més o menys encertades, pot cometre equivocacions… però com totes les persones que han detentat el seu càrrec a l’Ajuntament i cal dir que algunes han fet o han permès grans disbarats a la nostra estimada ciutat.
La nostra alcaldessa sí té un model de ciutat: una ciutat menys contaminada, més verda, més a mesura humana, més per facilitar la vida del veïnat i intenta, amb més o menys fortuna, que aquest hi participi en les decisions que es prenen.
Des del meu punt de vista, l’Ajuntament que una es troba quan s’hi entra és una mena de monstre burocràtic i de gestió super complicada i lenta, que es resisteix a qualsevol canvi. El meu punt de vista, sempre il·lusori, seria fer tàbula rasa i començar de zero. Però no s’atreveix ningú a fer canvis importants que facilitarien la vida de les ciutadanes.
Malgrat això, publicava La Vanguardia que “The Telegraph” diu que Barcelona és la millor ciutat del món. Ha estat escollida entre un ranquing de 50 ciutats i publicat per aquest mitjà de comunicació anglès en la seva secció de viatges i en base a l’opinió dels seus escriptors de viatges de els lectors, tot valorant aspectes com la gastronomia, la cultura, l’arquitectura, els hotels i la història, per davant de Sidney, Ciutat del Cap, Lisboa o Venècia. Remarquen el tractament LGTBI i una platja espectacular. Els aspectes que es critiquen són la manca d’espais verds i l’alta densitat de població, jo diria que aquesta darrera impressió ve donada per l’acumulació de turistes en algunes zones de la ciutat, cosa que es pot corregir tot regulant-la. L’ajuntament hi està treballant, tot i l’acosament, en millorar aquest aspecte, així com està implicat seriosament en la plantació d’arbrat i l’ampliació del verd urbà.
Un dels problemes greus que preocupa al veïnat de la ciutat és l’habitatge. Aquí xoca amb les immobiliàries i els bancs. Fa poc, l’alcaldessa ha anat a Madrid per presentar esmenes a la Llei Estatal d’Habitatge que està en tràmit al Congrés, per aconseguir que aquesta llei sigui realment efectiva i respongui a les necessitats plantejades per les entitats socials i la ciutadania.
Un titular capciós de El PAÍS, en la línia que comentàvem, diu “El padre ‘de las supermanzanas’ critica el modelo de Colau”, i el que en realitat passa, com diu el subtítol, és que Salvador Rueda, convidat al cicle “Hacer metròpolis”, “ve deficiente la creación de ejes verdes en el distrito del Eixample”. És a dir, en unes jornades de Foment de Treball (entitat gens sospitosa de colauisme), aquest ecòleg va qualificar de poc agosarada l’opció de l’Ajuntament, ja que la seva proposta anava molt més enllà que el projecte de Superilles, que allibera 100 mançanes quan ell proposava alliberar-ne 500. Aquesta patronal “augura el apocalipsis cada vez que Colau planea restringir el trafico y ha pedido la paralización de la Superilla Eixample”, que segons ells suposarà la pèrdua de milers de llocs de treball. També ha intentat paralitzar jurídicament les obres de Via Laietana, cosa que ha rebutjat el jutge.
En Pol Borràs escriu a El Triangle que “L’aire metropolità incompleix els límits de contaminació de l’OMS”. “L’atmosfera contaminada redueix l’esperança de vida i el vehicle privat és el principal causant de les emissions”. Aquesta situació és la causa de 45.000 morts prematures a Europa segons l’Agència Europea de Medi Ambient. El fet de no aturar aquesta situació ataca la nostra salut i la nostra qualitat i esperança de vida: un problema de salut pública que requereix actuacions contundents com la reducció el trànsit privat.
El professor Xavier Querol de l’Idaea-CSIC explica que estem lluny de grans ciutats europees que fa anys ja van adoptar mesures per millorar la qualitat e l’aire que respirem, “tenim un retard molt gran respecte a zones urbanes de la resta d’Europa”. Coses com les zones de baixes emissions, a nivell metropolità, ja fa anys que es van implementar a ciutats alemanyes com Leipzig (2010) o a Milà (2015); també d’altres ciutats han implantat peatges urbans, que han reduït un 30% el trànsit a 18 ciutats europees. Aquest investigador està liderant el projecte europeu AIRUSE creu que s’acabaran implantant les mesures necessàries, però amb retard. No hi ha cap altra solució perquè els límits establerts per l’OMS i la nova directiva europea en aquesta matèria, prevista per al tercer trimestre del 2022, així ho exigiran.
L’Ada Colau intenta que no morin tantes conciutadanes per respirar un aire infecte i mira de col·laborar en aturar el canvi climàtic, tal com ens exigeix la UE i necessitem la ciutadania i les generacions futures, amb les actuacions que posen en marxa en els temes de mobilitat i verd urbà. Vol que la ciutat sigui per a les persones que l’habiten i els carrers per aquelles que s’hi ha de desplaçar, comprar o passejar.
Plataformes ciutadanes, moviments socials, experts, investigadors i la UE reclamen un canvi en la mobilitat urbana per baixar la contaminació i que podem respirar un aire més net. Doncs bé, això és el que intenta “la Colau” tot lluitant contra opositors polítics, lobbys i mitjans de comunicació… No es tracta de ser acrítics, a mi també hi ha coses que no m’agraden del tot, però potser que deixem treballar l’equip de l’Ajuntament, ja que la direcció que duen és la correcta, la que ens beneficia a totes i, com es veu podria anar més enllà i no la deixem i el nostre retard com a ciutat va creixent…
Deixem de carregar-li el mort a la Colau, aportem-hi crítiques constructives i bones idees, en la línia que es necessita per no anar a la cua d’Europa en temes bàsics per a la vida de les persones i la cura del planeta. D’aquesta manera oferirem als nostres visitants una ciutat més verda, menys contaminada, on passar uns dies sense estrès físic i mental i amb empatia i equilibri amb les seves habitants. Potser ja està bé de fer conya, no?
