Fins fa ben poc, la presència de les dones en la vida política era ben minoritària. Recordem que l’any 1980, quan, després del Franquisme, es va constituir per primera vegada el Parlament de Catalunya, el nombre de dones diputades era molt minsa: només un 5,6%, és a dir set dones, formaven part de la cambra catalana.
El nou Parlament de Catalunya que s’ha constituït a partir de les eleccions del 28 de Novembre del 2010 és el més paritari de la història. Les 56 dones que ara en formen part representen el 41,5% del total de parlamentaris, és a dir una mica més del que estableix la Llei d’Igualtat. A més, dos dels partits amb representació parlamentària, PSC i ICV-EUiA, compten ja amb la meitat de dones entre els seus representants. També per primera vegada, la presidenta del Parlament és una dona: la democristiana Núria de Gispert.
Totes aquestes dades contrasten amb la poca presència de dones en el govern d’Artur Mas que compta només amb la vice-presidenta Joana Ortega i dues conselleres més: Irene Rigau a Ensenyament i Pilar Fernández de Bozal a Justícia. Ens agradaria pensar que això no es traduirà ni una manca de sensibilitat i acció envers els temes i qüestions de gènere ni en un retrocés en les polítiques d’Igualtat iniciades durant els últims anys.
Sara Reñé
