Gràcia, petit barri, possiblement un dels més coneguts de la ciutat, degut a la seva Festa Major, els Cinemes Verdi, la Plaça de la Virreina, i la gran quantitat d’espais alternatius, té una població sotmesa a lloguers i preus de vivendes cars.
El petit comerç, pel seu àmbit d’actuació familiar i de zona, necessita fidelitzar al consumidor però pateix una baixada del consum atribuïda a la creixent crisi, detectada en tots els establiments. Cada sector comercial té uns problemes específics. Les farmàcies, per exemple, pateixen els retalls de la Seguretat Social sobre receptes i fàrmacs genèrics, i les carnisseries i peixateries que tracten amb productes peribles i d’alta qualitat, no poden abaixar els preus. Tot això s’agreuja amb l’impacte dels supermercats. En el cas específic de Bars-Restaurants, amb la nova llei que prohibeix fumar, han vist les seves vendes encara més reduïdes, ja que clients que hi anaven dos o tres cops al dia, han reduït les visites d’ una a dues.
La manera de combatre la crisi per part del comerciants és disminuir els costos, tenir menys estocs (la qual cosa no influeix en el consumidor) i fer ofertes i mantenir preus, que sí repercuteixen en el consumidor. A pesar de tot, el client compra menys que habitualment. Els botiguer veuen el futur pessimista, ja que creuen que la crisi pot augmentar al no haver-hi ajuts per al petit comerç, ni per part de la Administració ni per part de les Entitats Bancàries.
La gent en general no coneix la relació que existeix entre Microeconomia i Macroeconomia. Pensen que ambdós conceptes són diferents, en canvi no són més que una simple administració que només es diferencia en les quantitats que manega: Microeconomia = administració familiar (salaris i despeses) Macroeconomia = administració de l’Estat (impostos directes i indirectes, que reverteixen en forma de serveis).
Aquest reportatge és fruit d’una enquesta realitzada a diferents establiments del barri.
Aurora Manzanares
