Sara Reñé
Es evident que subsisteix una arrelada infravaloració del treball domèstic i que preval, encara, una manca de reconeixement social d’aquesta feina tant si és remunerada com si no ho és. Aquest prejudicis tan arrelats han tingut com a conseqüència el manteniment d’unes condicions laborals injustes i discriminàtories per a totes aquelles persones que treballen en el sector domèstic i de la llar. Ara, després de moltes reivindicacions, en el marc de la negociació sobre la Reforma de les pensions, els sindicats CCOO i UGT i el Govern han pactat un acord que permetrà que, a partir de l’1 de Gener 2012, les empleades domèstiques s’integrin en el Règim general de la Seguretat Social.
Es calcula que, a l’Estat Espanyol, hi ha unes 700.000 treballadores domèstiques de les quals només 270.000 estan afiliades a la Seguretat Social. Com tothom sap, es tracta d’un sector molt feminitzat, (91% de dones) i amb un alt percentatge (67.9%) d’estrangeres, en el qual predomina l’economia submergida. La majoria d’ empleades de la llar treballen sense contracte en situacions poc regulades i no tenen gairebé cap dret laboral. Fins i tot aquelles treballadores afiliades, que s’han regit fins ara per un Règim especial, pateixen unes condicions laborals discriminatòries: contracte verbal, manca de prestació per atur, baixa per malaltia a partir del dia 29,.. Tot sovint, podem veure casos de treballadores domèstiques que, després d’haver treballat tota la vida, en l’edat de jubilació queden desprotegides i cauen en situacions de pobresa i exclusió .
La integració de les treballadores domèstiques en el Règim General de la Seguretat Social suposa un pas cap a l’equiparació dels seus drets i deures. Amb la nova normativa, les persones que treballin com a empleades de llar hauran de tenir un contracte escrit en el qual es facin constar les seves condicions laborals i hauran d’estar donades d’alta a la Seguretat Social. Progressivament, començaran a tenir drets com la baixa per maternitat o malaltia i a cobrar les pensions que els pertoquin. Seguiran, però, sense tenir dret a la prestació per desocupació i a la indemnització per acomiadament.
L’acord, per tant, encara no és suficient. Però és un inici de professionalització i dignificació del sector del treball domèstic. Un fet que esdevé simbòlic ja que implica un principi de reconeixement del valor econòmic i social d’un treball que les dones han assumit i segueixen assumint de forma majoritària, i que durant molts dècades ha estat invisibilitzat i menystingut.
