Sara Reñé. Des de dels principis de la democràcia, les escoles bressol han estat un del serveis més demandats i reivindicats per les famílies i la població en general. Però les mancances en l’escolarització de la petita infància han estat una constant en el nostre país. Encara ara, més de trenta anys després, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya, l’oferta de places públiques d’escola bressol és insuficient i no dóna resposta a la demanda existent.
Durant els últims anys, hem pogut observar una clara la voluntat política d’avançar i aconseguir una xarxa d’escoles infantils que garanteixi l’educació dels infants i doni resposta a les necessitats de les famílies. Des del 2008, s’han obert escoles bressol a tots els districtes de la ciutat. A Gràcia, per exemple, que només comptava amb dues escoles bressol: La Fontana i Gràcia, s’han inaugurat tres noves escoles més: Sant Medir, Galatea i Gat negre que han millorat, considerablement, l’oferta del Districte. Tot i així, les mancances encara hi són. Aquest començament de curs el dèficit l’oferta pública de centres O-3 a la Vila exclou encara 256 famílies que no podran matricular els seus fills. Els dos nous establiments que s’havien d’inaugurar, les escoles Jaén i Caspolino, estan encara en obres i no podran obrir portes fins el proper curs.
En aquest context, l’anunci de l’actual equip de govern municipal d’aturar la construcció de noves escoles públiques i apostar per un model concertat-privat és una mala notícia per a tothom. Una vegada més, es fa una opció que posa en risc la qualitat de l’educació pre-obligatòria i introdueix nous factors discriminatoris i poc equitatius. La manca de places públiques repercuteix directament en la vida quotidiana de les famílies ja que l’escolarització dels petits infants, a més d’un caràcter plenament educatiu, compleix una important funció social i és clau per a poder conciliar la vida familiar i laboral.
Sara Reñé