Conxa Garcia. Al darrer Plenari Municipal, no es va poder escoltar una Declaració Institucional, que es va llegir i aprovar, i que anava signada pels representants de tots els partits polítics presents al consistori gracienc. M’hi vull fer ressò, tot esperant que, aquest compromís, no es quedi només en paraules i bones intencions.
Es tracta d’un posicionament, que ja s’havia fet al consistori barceloní, atés que les dades relatives a igualtat entre homes i dones encara mostren desequilibris en els àmbits laboral, familiar i personal.
Amb aquesta Declaració Institucional, l’Ajuntament de Barcelona i el de Gràcia es comprometien a “Reafirmar el nostre compromís de treballar per a la igualtat real i efectiva de les dones i els homes de Barcelona, tot tenint en compte les seves necessitats i demandes, per tal de continuar treballant per a construir una societat més justa i equitativa.
“Fomentar la responsabilitat compartida o corresponsabilitat entre homes i dones, en tots els àmbits, amb els mateixos drets i deures en el desenvolupament de les seves capacitats laborals, familiars i personals”.
“Promoure l’aplicació de polítiques de gènere, tant dins dels organismes públics com en els espais socials, i de manera especial en el món laboral, per facilitar la conciliació i l’equilibri en els usos del temps”.
“Coordinar totes les accions adreçades a la sensibilització, la prevenció i l’educació amb perspectiva de gènere, amb el suport de les entitats de donesde la ciutat, de manera que garanteixin uns paràmetres de vida social basats en la corresponsabilitat en tots els àmbits”.
“Donar suport a la feina realitzada per les entitats i empreses del municipi que treballen per l’assoliment de la igualtat entre dones i homes”.
“Convidar als mitjans de comunicació a difondre un missatge d’igualtat entre dones i homes per tal de sensibilitzar la ciutadania de la importància d’aquest fet pel que fa a les relacions personals i col•lectives”.
“Millorar la difusió de bones pràctiques basades en valors associats a la igualtat i la corresponsabilitat en tots els àmbits”.
Els vull animar a mantenir la seva paraula i a treballar de valent per aconseguir els objectius que s’han marcat, malgrat que no ho tenen fàcil. Les retallades dels governs espanyol i català en sanitat, educació, llei de dependència, serveis socials i suport a les entitats del tercer sector; l’augment de l’atur; la reforma laboral; els desnonaments, el canvi de model de les llars bressol; l’augment de les tarifes de gas, llum, transport públic… no afavoreixen gens les dones perquè, a més de veure’s afectades directament, també es converteixen en blanc d’un munt d’efectes col.laterals que se’n deriven.
Avaluació prèvia de la situació feta per l’Ajuntament
“I. El principi d’igualtat i no discriminació és un dret fonamental reconegut
en la Declaració Universal dels drets humans i en el nostre marc jurídic.
II. La legislació vigent del nostre país defensa aquest dret i aposta per la
igualtat real i efectiva de dones i homes, amb el repte d’aconseguir la
transformació social i cultural a través de polítiques globals que facilitin
un nou marc de relacions entre ambdós gèneres.
III. Ens cal el compromís d’homes i dones perquè els sigui possible
desenvolupar els respectius projectes de vida en condicions d’igualtat en
l’àmbit personal, familiar i professional.
IV. El desequilibri en la distribució dels temps dedicats a la vida quotidiana
dificulta el desenvolupament igualitari de les capacitats personals i
professionals de moltes dones a la nostra ciutat, especialment en els
moments més estretament vinculats a la maternitat, on es minven les
possibilitats de reincorporació i promoció de les dones en el seu àmbit
professional i personal.
V. Quan les responsabilitats són assumides per més d’una persona es parla
de coresponsabilitat, un concepte que va més enllà de la conciliació
laboral i personal. El concepte conciliació ha de ser superat per una nova
política d’usos del temps, aplicada amb especial èmfasi en l’àmbit
laboral.
VI. Cal vetllar i plantejar noves polítiques de responsabilitat social de les
empreses, fent que la conciliació i la millora dels usos del temps, que
són qüestions especialment rellevants per a la presència i promoció de
les dones en el teixit productiu, siguin considerades com a una inversió
que contribueix a la millora de l’eficiència, a la minva de l’absentisme laboral i a la fidelització del talent.
VII. Els estudis demostren que moltes dones assumeixen les tasques
domèstiques i de cura, addicionalment a la seva jornada laboral, amb la
conseqüent dificultat per assolir els propis objectius personals i
professionals, i amb efectes importants sobre la seva salut.
VIII. Les polítiques de gènere han de permetre que les dones assoleixin
tasques de responsabilitat en l’esfera pública i productiva, per evitar el
sostre de vidre al qual estan exposades les seves trajectòries
professionals i per aprofitar el talent del que disposen i puguin contribuir
a millorar l’eficiència de les nostres institucions i empreses.
IX. Alhora, les polítiques de gènere han d’evitar la feminització de la
pobresa i la precarietat laboral de les dones. Cal treballar de forma
decidida per tal de fer desaparèixer l’escletxa salarial existent encara
avui entre homes i dones. Aquesta és una de les formes de discriminació
que més castiga a les dones relegant-les a posicions més baixes en
l’escala salarial, tot i tenir la generació de dones millor formades de la
nostra història”.
