Consol Lacida. Comencem un nou curs esperançats, com sempre que alguna cosa comença. Amb il·lusió que sigui de veritat l’últim any de l’absurda crisi que tant de dolor està provocant. Quan passi no podem oblidar el que ens ha portat aquesta situació. Podem reflexionar sobre l’orígen i les conseqüències en el nostre àmbit personal…
Com totes les crisis ens deixarà cicatrius però també lliçons que convindrà no oblidar mai més. Hi ha gent que no hi aprendrà res d’aquesta crisi i continuarà cometent els mateixos errors, erre que erre, sense reconèixer en què hem fallat, una cosa tan fàcil com saber amb què ens hem equivocat i canviar les actituds que ens han portat aquest fracàs. Hi ha gent que arriba a vell i no s’assabenta de res. Per això, no estic d’acord que l’experiència és un grau o que tota la gent gran és sàvia.
El temps que corre cada dia, ens deixa missatges que podem entendre o no, tot depen de nosaltres. Convé no oblidar els moments feliços i bones estones que hem passat i fer per als altres el mateix que ens agradaria que fessin per nosaltres i els nostres fills, néts etc… Dels mals moments podem treure sempre coses noves i enriquidores. Hem de prendre nota i no oblidar que el present és alguna cosa nova i meravellosa.
Feliç mes d’Octubre a tots i totes! Això espero.