Conxa Garcia. És el títol de la darrera pel.lícula de David Trueba, un títol molt bonic i una pel.lícula sensible, ben interpretada i ben filmada, que ens trasllada a l’Espanya dels anys 60.
Els tres personatges principals: Antonio, un professor d’anglès admirador de John Lennon; Juanjo, un noi que s’escapa de casa, d’un pare dictatorial; i la Belén, que també fuig d’una reclusió obligada pel fet d’estar embarassada; tots cerquen una llibertat i un poder ser ells mateixos, volen tenir dret a decidir sobre les seves vides, en un país on un franquisme gris ho aclapara tot.
La Belén s’ha vist reclosa en una institució per la seva família, per tal que passi l’embaràs i després la criatura es doni en adopció. No li donen cap opció a decidir que és el que vol fer. Podem fer un paral.lelisme amb l’actualitat on volen tornar-nos a col.locar, a les dones, en aquesta tessitura.
Trobem grans interpretacions de Javier Cámara, Francesc Colomer (el nen de Pa negre) i de Natàlia de Molina, que va guanyar un Goya, a la millor actriu revelació.
Em va sorprendre molt que, el dia després de la Gala dels Goya, es parlés del que havien dit tots els actors sobre l’IVA a la cultura i l’absència del ministre i no es digués res del que van reivindicar, com a mínim tres actrius i, especialment, la Natalia de Molina: el Dret a Decidir de les dones sobre el seu propi cos i la seva vida.
Encara la podeu veure en un parell de cinemes i, suposo, que en vídeo.