Consol Lacida. Mirant-me al mirall, em miro i penso: “¡Consol, com passen els anys, ja no tens el mateix físic que quan tenies 30!”. Al llarg de la nostra vida, el nostre cos pateix transformacions, passem de nadons a joves i de joves a velles. No obstant, es fa necessari per tal de seguir evolucionant. En molts casos, som mares i en altres no necessàriament, però el nostre cos segueix sempre el seu cicle, independentment del nostre rol. Fins que ens transformem en persones grans i per fi deixem aquest món, hapassat un temps llarg de la nostra vida.
La maduresa té els seus avantatges, depenent de com la portis. Tinc amigues que estan molt més atractives que quan eren joves o tenien menys anys i és perquè tenen alguna cosa especial. ¡Hi ha dones que amb el pas del temps troben els seus punts forts i en saben treure profit!
Actualment tenim molta informació, sabem com alimentar-nos, no sols per conèixer el nostre pes “que costa suors!” sinó per tenir un aspecte més saludable. Així doncs, sabem que hem de fer estiraments, caminar una mica,respirar molt bé, ja que necessitem oxigenar-nos per tal d’estar més àgils i elàstiques, el més que puguem! A més, tenim a la nostra disposició cosmètics i metges que ens asseguren un aspecte més saludable, activant el nostre col·lagen, “el qual anem perdent amb el temps”.
No obstant, afortunadament han quedat ja a un costat aquelles cares de ninot, plenes de bótox, cosa que es tan palpable que sembla artificial. I ñes que el secret és trobar la bellesa en la constància, els bons hàbits i no a través de les noves tecnologies…. Inclús la gent que recórre a la cirurgia busca la naturalitat i corregeix els seus punts més importants, sobretot per tal d’augmentar la seva autoestima,. Així doncs, animo a totes les maduretes com jo, al fi i al cap ara és el moment de treballar per a nosaltres, doncs penso que encara tenim alguna cosa que fer amb el nostre cos!
I sobretot, recordeu que la maduresa ben portada té els seus grans avantatges i ens pot portar grans alegries. Un consell: comenceu a treballar la vostra maduresa. Jo ja ho estic fent als meus 73 anys, perquè sé sobretot que estic treballant la meva constància i de passada m’estic estimant a mi mateixa.
A fi de quan em miri el mirall dir-me: ¡Que guapa, olé Consuelita!
Què en penseu? ¡Mans a l’obra i sobretot, molta estima cap a una mateixa
